| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de XCarles
|
|
| |
Fem tard.
 diumenge 5/juliol/2015 - 06:47  1712  5
Quan som (érem) joves, ben joves, mirem (...) el futur com allò encara llunyà i que ens ofereix expectatives sense urgències immediates, sense neguits, amb la confiança del que un dia esdevindrà, quelcom més o menys imaginat i amb una seguretat superba.
Estudiem, més o menys, treballem i ens llaurem aquest futur que sembla mai arribar en els nostres inicis laborals ( cada cop i avui més complicat per la lògica imperativa d’aquesta societat sistemàtica imperialista d’un capitalisme i individualisme sense escrúpols, sense balances de contrapès que ens aportin un benestar generalitzat, i malgrat la globalització...), tanco parèntesis...; i com deia, mirem o miràvem com l’esdevenir futur ens és prou prometedor i tenim el suficient temps per endavant de resoldre tots els neguits i més o menys ambicions personals i/o col·lectives.
Més les rutines i el dia a dia ens fa arribar a un punt en que ens han passat els dies, mesos i anys com qui no vol la cosa; ens hem fet un lloc que no era normalment l’imaginat, tret d’excepcions més o menys afortunades i/o treballades i, evidentment, ens hem fet grans; aquelles expectatives, aquell canviar el món nostre i el que ens envolta, aquelles il·lusions, han anat passant a millor vida o les deixem heretades a les següents generacions ben rovellades i rebregades en un món cada cop més egoista i individual, on les lleis de la selva han estat implantades amb tot èxit més enllà de materialisme i superficialitats subjectives, més enllà d’ambicions més o menys ridícules i ridiculitzades..., i ja tenim una edat; i ja no disposem de prou anys per fer de projectes, ja obsolets, realitats. Quines realitats si ja tant se val?; si som o no som jutjats per generacions venidores, ja tant se val. Tampoc cal jutjar nosaltres les generacions que ens precedeixen, el què han dut i on ens han dut. I és que, fem tard.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
6q |
Oitant que m'ho crec!!
Monday, July 6th 2015, 1:31 PM
Crec el que manifesto, sino no ho publicaria pas. No és la meva intenció esser politicament correcte.
Si tu no tens aquesta visió i creus que el teu punt de vista és el realista, doncs el respecto, però la meva vivència del temps és diferent.
Sento que a cada pas que faig deixo enrere un camí per començar-ne un de nou, diferent,no viscut, que no sé si m'agradarà o no, però que l'hauré de viure malgrat tot.
Crec que el secret està en viure el present, tenir consciència de que som aquí i ara i que cada dia se'ns presenta un nou repte; Viure'l. Sense expectatives inassolibles ni grans pretensions. Només gaudir del moment que se't ofereix.
No sabem gaudir de les petites coses que tenim al voltant i omplim la ment de pensaments de futur o de passat que ens fan desgraciats.
És més sencill del que sembla. Creu-me.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
