Article del bloc de nen-

confessions

dimecres 24/juny/2015 - 10:43 1965 1

Com sé que molta gent segueix els meus escrits vaig a contar coses secretes meues:
Més de cent persones llegint-me és per a mi molt més del que puc desitjar.Perquè veig que sou més de cent els qui llegiu els meus escrits.
A escoltellets vos dic que de vegades resulte insondable.Em dona vergonya dir que en les reunions amb més de tres persones la meua personalitat queda reduïda a cendra i glassada com un bloc de gel.Em quede paralitzat com un adolescent i resulte inaccesible.Com un nen indefens amb ganes boges de desaparèixer per la porta per on he entrat.Apenes tinc valor d'acomiadar-me i dir adéu per necessitat de passar inadvertit.Una soledat difícil de comprendre per la majoria i que en temps de joventut resultava encara més dramàtica.Després passen dies sancers lluitant per recuperar la meua autoestima.
També vullc dir-vos que la poesia és la cosa més intensa.Quasi com la música o sense el quasi.Cada paraula té una funció principal i ha de ser triada a consciència de manera exacta. Que qualsevol mot agafe un significat precís.Quan cada paraula és triada de forma imprescindible esdevé una nota musical i amb ella la música escrita.Qui sap fer això és un poeta.Jo no ,però sé de persones que ho saben fer i per a mí son vissionaries perquè veuen i escriuen ;senten i canten ;intueixen i plasmen.O potser no son vissionàries però saben dur al paper el què volen dur.Jo puc veure i sentir però no sé transformar-ho.Com un futbolista que corre i corre i regateja i el gol no arriba.Com Messi però sense marcar mai gol.Qui no sap escriure no li queda altra que enamorar-se.Això faig i sant ''se acabó''.
Vos conte que ,quan vaig fer la mili ,vam tancar a un peco -el de cabells rossos-dins d'un armari tancat en clau i el vam fer cantar.Si ,eixe que es posava coto amb pèl als genitals per resaltar la virilitat davant les fans.Tot eren enveges.Jo no vaig ser.Amb la veueta de peco que eixia pel biombo li deien mariquita.Jo no era.Mai he utilitzat sinònims d'homosexualitat per insultar ningú.
Li he donat les condolències a Dínio que és client meu.Ha mort Marujita Díaz.
Vos conte que una nit de sant Joan tiraren unes traques i el meu nen corria i corria i no podia alcançar-lo.La seua desesperació i el seu pànic li donaven ales d'ocell pels bancals i vaig córrer tot el terme del poble fins retrobar-lo i tranquilitzar-lo finalment.
No hi ha dia que no passe sense pensar en la carrera que fan els nens de les guerres.La traca real i autèntica.Em desconsola tant que em quede paralitzat igual que en les reunions amb més de tres persones.
La xiqueta de Benissoda és una nena de la urbanització que parla català.Jo quan veig una nena que parla català perd la xapeta ràpidament.Un volcà interior desperta en mí i trau la lava de la meua sensibilitat sancera.Tot el nacionalisme que m'han fet engolir surt desesperat escoltant la veueta de la mare de Déu que és eixa nena.Me la vaig endur a l'espigó d'oliva a ella i als dos nens meus i crec no haber vist mai disfrutar tant a una nena petita.Ni ella ni son pare poden sospitar que jo encara vaig disfrutar més veient-la.Quina gràcia de nena.Son pare no sap tant com jo totes aquestes coses que conte.Em molesten molt els flatosos.Els associe a campanes de misa ,a mudar-se amb roba artificial.A xarrucar sempre de coses artificials sense donar-me una treva per poder retrobar-me entre tant de disbarat.No és que no m'agrade l'humor i riure'm perquè de fet m'encanta però es que l'humor quan hi ha més de tres persones és massa universal i em costa molt ser creatiu.Per això no em veureu mai en llocs amb més de tres persones.Mes que siguen familiars.Els associe als flatosos a castellà i a reunions de més de tres persones.
Me se va quedar gravada la imatge d'un pobre xic de la mili d'un poblet de castella profunda.De sòria o àvila.Era un pastor que vivia aïllat a la muntanya i li va tocar anar al servei militar.Haguera volgut fer amistat amb ell però se'n va escapar.Mai he vist tanta inadaptació.No es pot comparar inclús amb les reunions de més de tres persones.Jo no vaig poder burlar-me.Com havia jo de burlar-me d'això?
Olor de cabres ,brutícia de muntanya.Uns calcetins eterns havien germinat i fusionat amb la mateixa pell que creixia damunt d'ells desesperadament per obrir pas a la vida.La vida damunt la tela.Com havia jo de burlar-me d'això.Altres sí que es burlaven.Jo no podia.Ni del peco tampoc.El peco de cabells rossos que tenia cotó amb pèl als ouets.Ell sabrà què fa amb els seus ouets o amb la seua veu de mariquita.Jo no em burlava.
Un dia ,si voleu ,puc contar-vos coses molt més íntimes encara.Es quedareu bocabadats.Però héu de ser menys de tres persones.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Què pots trobar a LLENCERIA.cat?

• Accessoris
  • Complements Complements
  • Disfresses
  • Guants
  • Màsqueres
  • Perruques
  • Pestanyes
  • Sabates
• Bikinis
  • Bikinis
  • Pareos
• Llenceria dona
  • Calcetes, tangues...
    • Calcetes i tangues
  • Llenceria esportiva
  • Llenceria per núvia
  • Llenceria reductora
  • Llenceria tèrmica
  • Mitges, mitjons...
    • Culots
    • Leggings
    • Lligues
    • Malles
    • Mitges
    • Pantis
  • Pijames, bates...
    • Bates
    • Camises de dormir
    • Kimonos
    • Pijames
  • Sostenidors i bodies
    • Bodis
    • Conjunts
    • Cotilla i corpinyo
    • Picardies
    • Sostenidors
• Llenceria home
  • Calçotets Boxers
  • Calçotets slip
  • Pijames home
  • Samarretes
  • Tanga home
• Vestits
  • Faldes
  • Mini vestits
  • Monos
  • Pantalons
  • Vestits llargs

Més articles

Vols llegir més articles escrits per nen-? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics