| |
teranynes argentades
 dilluns 15/juny/2015 - 10:33  1783  0
Al replanell de casa un gat esten el cos sancer al terra per lliurar-se de la calor estival.
L'estiu és un reflex de mi mateix perquè tanca totes les coses que vaig estimar:
Soc la casa fresca que un dia de part m'albergà
les ombres paral.leles que xarruquen al sostre matiner
Soc la vida i la mort ,el principi i el final quan no hi ha fi
la vespa calenta del sol del migdia injectant el seu verí
de glòria i de dolor en hores prohibides de l'estiu.
qui perd i guanya les batalles ,la pau ,la guerra i el destí
Sóc immortal en un món ple d'amor fins l'infinit
El bé sempre i el mal només quan trobe el buit
L'aire que respire ,la pluja del cel i l'escalfor del sol
Tots els hòmens i totes les dones d'aquest món.
Sóc la formiga voladora ,la mosca empalagosa que ens turmenta
i cau al mateix temps víctima incompresa
en l'anunciada tempesta del final de la calor.
Ona passatgera que ve a anunciar l'alegria d'un nou dia
i ,de retorn al mar,deixa el sabor dolç i salobre de l'amor.
I busque poetesses vissionàries
d'aquelles que et lliguen amb poemes
que escampen teranynes argentades
brodant estels de constel.lacions llunyanes.
Embarcar-me a una balandra de veles llatines
el cruixir de la noble fusta fregant la juspira de les ones
abraçat a una aranya teixidora d'emocions prohibides
solitari que abandonà antuvi sendes errades
que ningú vol veure per no dur enlloc
Els pobres canvien passió per herències podrides
Vullc deixar-me gronxar entre emocions perdudes
tancat en un capoll de trampes metamòrfiques
sortir en primavera vestit de papallona
busque les poetesses que no busquen
busque les poetesses que no miren
busque les poetesses que no conten
poetesses que senten, poetesses imposibles.
|
Contactes
Registra´t
