Sovint agafo el cotxe i me’n vaig. A l’hora de dinar les carreteres i els camins solen estar quasi buits, puc aturar a un costat i mirar els ocells o descobrir noves dreceres. Hi ha llocs als que he batejat amb noms estranys, que només a mi em diuen coses. Però el camí davant, l’ullastre , la paret seca i la música em fan companyia...