| |
Cada cop que...
 dissabte 13/juny/2015 - 12:47  1090  0
..., cada cop que els veig i escolto les musiques i la cançó, cada cop, sento com si ella fos a la meva vora, davant meu, mirant-me amb els ulls plorosos i rics i alegres alhora, un somriure estrany, de burla i afecte profund tanmateix; una mirada imaginada impossible d'oblidar, un alè i un respir d'ofec, d'enyor, de tristesa feta felicitat, de comiat que mai acaba de ser definitiu comiat, quan el record, quan els records, ens fa ser eterns, ens fa ser il·lusió esvaïda però no menys real...
Cada cop que escolto en Bocelli, cada cop que la Sarah l'acarona amb les seves dolces paraules i el petoneja no amb menys dolçor, és com si sentís la brisa llunyana i invisible de la seva presència que m'acarona i em petoneja, com si mai haguérem deixat de ser un a la vora de l'altre, un al davant de l'altre perdent-nos en la infinita sensació de la mirada dels nostres iris encreuats, veient i mirant més endins..., més la música, més les paraules que acaronen i petonegen no més que il·lusions, no fan més que cercar un comiat que encara ben endins sap que serà, tot i etern, comiat de partir, comiat de paraules, comiat de músiques i desitjos, comiat tot partint mentre l'esvaïment se'm fa un nus a la gola, un nus que encara segueix, i em fa seguir repetir un cop i un altre, inalterable, el mirar el vídeo, el viure la música orquestrada i morir en la cançó que em fa sentir-te, eternament.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
