Seria poc dir una delícia.Abans morir-me de fam que renunciar-hi.Allò que no es pot comprar amb tots els diners del món és precisament el tresor que jo busque.Cadascú sabrà quina bojeria desitja per a sí mateix.Jo aquesta.
''Els xiquets no s'alcen i arribem a les nou en punt.Així han passat sis setmanes sense veure-la.Un fastidi dels grans per a mí quan arribe i ja ha desaparegut.Jure que ho faig des de la inconsciència.Sense mesurar la llau que ens pot vindre a sobre.Un irresponsable de l'amor.Que Déu em perdone si soc un lladre de coses boniques.Una ombra arrossegadora.
Es molt receptiva i capta a distància les meues vibracions.No necessite veure-la per saber-ho.Ni hi ha diners al món que puguen comprar eixos sublims instants quan avuí l'he vista amb ulls plens de vida.Una delícia.Cadascú tria la seua bogeria.Jo aquesta.''
Però no vullc conquestes.Tan sols voler-la intensament des d'un raconet del meu esperit a la meua manera.La resta de vida que em queda la vullc sancera.Un malefici a les riqueses ,no vullc herències.Les maleïdes herències per als germans i l'estimada esposa que em deixa seriosos dubtes amorosos.No vullc més goig que tantes dècades d'haver-la estimada.Cadascú que trie la seua bogeria.Jo aquesta.
El meu coixí és la llengua ;la manta que m'abriga la meua desinteresada entrega ;la cega renúncia d'una vida de plaers mundanals absenta.
Jo crec que al final només queden els fills per portadors del genoma junt a als moments que has aconseguit estimar.Ni tan sols l'amor s'espera d'ells però et consola saber que son part teua i com a tal volguda.
Les herències son oceans turbulents que ofeguen a les persones reflectint cruelment la veritat dels fonaments que les sustenten.Jo trie ,entre tempestes ,navegar sobre l'amor .L'empenta invisible que a força d'estimar ha transformat l'oceà en mar plana.