| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mariac
|
|
| |
Abril
 dissabte 2/maig/2015 - 07:09  1791  4
Se m’ha tornat a escapar. Sempre m’he dit i m’he repetit que no se m’escaparia més. I cada any igual, marxa sense remei. Però per molt que passi, la melangia i la sensació de trencament i de que tot comença em queda igual, clavadeta. Hauré de fer altra vegada el que diu la cançó, guardar-lo al mateix calaix on guardo el cor. I així passar un any més.
I és que no sempre passa que tot esclati, que vegi per la finestra aquest rosa de l’arbre de l’amor que em tapa altres vistes. Ara solament intueixo, pels crits, els nens que corren i també els tranquils passejants o els avis asseguts als bancs. És com un vidre translúcid. I d’altra banda, que interessant és això d’intuir, deixa aquell regust d’intriga tan estimulant.
Aquest rosa i el meravellós verd que es mou amb el vent i lluenteja amb el sol em distreu de les altres coses. Cada vegada que dolçament s’ondulen les petites fulles em tornen una mica d’alè càlid, de joventut o fins i tot d’infantesa.
Una, que és inevitable seguidora d’un Serrat que no envelleix, recorda aquella cançó on diu “Especialmente en abril la razón se indisciplina”, o al incorregible Sabina lamentant-se com jo de què li han robat el mes d’abril. Si més no, em consola pensar que no sóc l’única que pena per aquesta pèrdua. Només hi ha un consol per aquest mal, el mes de maig! Caldrà aprofitar-lo.
I també el gran recurs de la poesia:
LA PORTA OBERTA
L'abril ens obre la porta
d'on té guardades les flors;
ha florit la tarongina
i les roses s'han desclòs.
Una rosa per a tu,
una rosa per a mi,
una rosa per al nuvol
que ens ha regat el jardí.
Joana Raspall (Serpentines de versos)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
