| |
BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MA DE LA SEVA DONA. MADURESA
 dilluns 13/abril/2015 - 03:24  945  2
MADURESA.- El cos esdevé irremissiblement madur. Voldriem tenir la fam de llop de quan érem joves, voldríem tenir el pols sexual de quan érem joves, voldríem menjar-nos el món com quan érem joves, però cada vegada les evidències són més evidents de que ja no som joves. No tenim tanta gana i, si la tenim, la panxa creix d’una manera escandalosa i antiestètica. Tenim el mateix desig que quan érem joves però, a la hora de la veritat, fem el que podem, tot i que val a dir que hem guanyat amb experiència i ara el nostre sexe, si més no, és més orquestral (o si més no això és el que ens diuen les senyores que tenen la generositat de fer l’amor amb mi a aquestes alçades ) i pel que fa a menjar-nos el món, com que som poetes, ens el continuem volent menjar, però ja comencem a anar amb compte i a albirar que, finalment, ens devorarà ell a nosaltres.
No em sento gaire madur pel que fa a l’amor, la veritat. Ser madur voldria ser lúcid i conseqüent i, per tant, no patir i, mira, arran del divorci revisc l’adolescència. Potser en aquestes coses de la psique no arribem a ser madurs fins que el nostre cos s’està podrint de debò.
Em persegueix la maduresa, però jo corro més depressa
|
| |
|
Contactes
Registra´t
