| |
El Tracte
 divendres 10/abril/2015 - 12:17  1503  13
Mentre ell es dutxava, la Magda va agafar el mòbil per a veure qui li havia enviat what’s sapp. La seva amiga Helena tenia el vici d’escriure-li sovint per a explicar-li tot allò que feia durant el dia: quants clients portava fets, si havia anat a comprar aquella bossa de la que s’havia enamorat, si estava avorrida, si quedaven per a prendre un cafè... De vegades es feia pesada amb tant de missatges, però se l’estimava molt i disculpava la seva persistent necessitat de comunicació. I ara, què volia? Doncs això, que l’Helena s’avorria i volia que anessin a fer una copa al “Old”.
En Miquel va aparèixer, amb expressió satisfeta, sortint del bany, encara amb gotes d’aigua a l’esquena i amb una tovallola lligada a la cintura. Li somreia, com sempre feia, i s’atansà a ella per a fer-li un petó dolç als llavis. Ella, és clar, li va respondre amb un emfàtic “mmmmuac” onomatopeic alhora que li mossegava amb suavitat el llavi inferior.
-Que faràs ara? –li va demanar ell mentre es lliurava de la tovallola deixant a la vista el matoll de pèls negres mig tapant un òrgan minvat en posició de descans.
-He quedat amb l’Helena. Anirem a l’Old a fer una copa –va respondre mirant indissimuladament el matoll de pèls negres d’ell.
-Treball? –en Miquel havia torçat la boca disgustat pel que deia la Marta mentre es posava vestia.
-No crec, no tinc ganes avui de fer més clients i aguantar pesats.
La Magda es va aixecar d’un salt enèrgic i anà a dutxar-se mentre ell la mirava sense poder evitar admirar, altre vegada, l’esplèndid cos nu de la seva amiga. Es va delectar amb la visió de les natges fermes de la noia, que a penes es movien en caminar. Una descàrrega elèctrica suau li va recórrer el membre, i va pensar que no li costaria gens tornar a posar-se en forma per a un altre assalt.
Aquella dona el tenia subjugat, encisat... el tenia enamorat. La va conèixer, precisament, a l’Old Gold Young, una cafeteria de l’eixample esquerra on hi anaven molts dels executius que treballaven en oficines de la zona. Atretes per l’alt poder adquisitiu de la clientela, algunes prostitutes s’hi deixaven veure per a fer els seus negocis. Ells, triomfadors pedants, arrogants i agressius eren presa fàcil per a unes dones expertes en les batalles de la seducció. Elles, guapes, independents i segures, exercien una tirànica atracció que no afluixaven fins haver obtingut el premi que cercaven. Encara la recordava quan la veure entrar per la porta de l’Old, duia un vestit de color groc, llis, sense cap ornament ni detalls; lleugerament entallat, li arribava fins damunt dels genolls ressaltant el bronzejat d’unes cames perfectament proporcionades que semblava havien estat modelades pel mateix Michelangelo, amb el punt just de musculació que li donava l’aparença de fortalesa però alhora suaus; damunt, portava una rebeca blanca, amb evocacions daurades, que feia destacar la seva faç de pell bruna i llisa; els seus ulls, vius i de mirada profunda, eren de color verd maragda. Els seus llavis, prims i perfilats, per dessota el nas lleugerament arromangat, li donava un aire hel•lènic combinant bellesa i fermesa; la barbeta, atrevida, completava, junt amb els pòmuls arrodonits, un conjunt atractiu i sensual. A cada passa que feia, el cabell llis i ros del cap, li voleiava amb elegància deixant al descobert les arracades minúscules inserides als lòbuls de les orelles. Quan s’estava quieta, el cabell de forra prima li queia pels costats fins el coll embolcallant el seu rostre amb dos delicats parèntesis.
Anava amb una amiga, l’Helena i es van asseure en una taula on no van trigar a acostar-s’hi un parell d’homes amb vestits de elegants i corbata de seda. Ell s’ho mirava des de la barra i contemplava, divertit, com de dos en dos, els homes, s’asseien amb elles mirant d’establir una conversa. I de dos en dos anaven marxant sense haver obtingut el que volien. En marxar els dos últims, fou quan van encreuar les mirades. En Miquel va sentir una mena de buit a l’estomac quan ella li va aguantar la mirada. Immediatament, els llavis prims de la noia de groc, es van tibar dibuixant un somriure amable. Ell, va alçar la copa que duia a la mà com convidant-la a brindar, i ella, sense deixar de mirar-lo ni de somriure, li va correspondre amb una lleu inclinació del cap. Mentre es mirava a les dues dones, va calcular que devien tenir poc menys dels quaranta. Certament, no eren dues jovenetes però conservaven un aire jovenívol i fresc que les feia tant atractives com qualsevol noieta de vint-i-pocs
En Miquel deixà la barra de la cafeteria i s’hi atansà. Va demanar permís per a seure i ambdues noies van assentir amb un “és clar”.
Ell es va presentar i elles van donar la rèplica esperada amb els seus noms de “guerra” com solien dir: L’Helena es feia dir Gessa (sempre havia d’afegir, a continuació, que venia de Gessamí), i la Magda era Maragda.
-Pels teus ulls? –va voler inquirir en Miquel.
-Sí, pels ulls –va respondre la Magda il•luminant la faç amb un somriure.
Des d’aleshores, cada setmana es trobaven. Al cap de poc temps , ella lli donà el telèfon i convenien cites a diferents hotels de la ciutat. Mica en mica, trobada a trobada, la coneixença es feia més gran i s’explicaven afers personals, intimitats que un client potser tindria mai amb una prostituta, però que en Miquel desitjava explicar-li.
Després de setmanes la Maragda havia esdevingut Magda. En Miquel la portava a restaurants elegants i cars, li regalava joies i li comprava vestits de disseny. Ja no es trobaven un cop per setmana sinó que en Miquel feia per veure-la, al menys dues vegades. Ajaguts al llit, després de fer l’amor (ella sempre li deia que follaven), en Miquel li confiava secrets íntims i ella se l’escoltava amb atenció quasi reverencial. Després, quan la Maragda creia que ja en tenia prou d’escoltar confessions, allargava la mà fins a trobar el sexe del seu client i no deixava de mirar-lo somrient mentre els seus dits, juganers, acariciaven amb libidinoses intencions el membre d’en Miquel.
S’havia enamorat d’aquella dona. Es delia per estar amb ella i poder mirar-la de fit a fit, de dalt a baix, deixant que els ulls es sadollessin del magnífic cos que li oferia. Ella, es mostrava extremadament afectuosa i complaent en tot els seus moviments i aconseguia abrusar-li la pell, i la ment.
Fou un dimarts al vespre que havien quedat per sopar. En Miquel li havia demanat que anés al restaurant que la va portar la primera nit que van passar junts. Quan va entrar a la sala, en Miquel ja estava assegut esperant-la. S’aixecà educadament i la va ajudar a seure a ella acostant-li la cadira. Van riure molt mentre degustaven les menges que els servien. En acabar, ell va proposar d’anar al seu pis enlloc d’un hotel.
-I això? –va preguntar estranyada.
-Avui vull que sigui especial –va respondre ell.
Dins de l’habitatge, la va fer seure al sofà de pell. En Miquel, dret al seu davant, li va deixar anar sense preàmbuls el que li volia dir:
-Vull que siguis la meva esposa, m’he enamorat de tu i m’agradaria casar-me. Què dius?
Sorpresa, però no tant, la Magda es mossegà el llavi inferior tot fent una ganyota.
-No m’ho esperava, la veritat. Estic bé amb tu, Miquel, però casar-nos....
Ell s’assegué al seu costat i li agafà una ma.
-Fins ara he respectat la teva professió, i també la teva llibertat. Però necessito tenir-te tota, només per a mi. Vull que s’acabi haver de trucar-te per quedar i fer l’amor, vull que ja no tinguis que enllitar-te amb d’altres homes per a guanyar diners. T’estimo i et vull només per a mi. Naturalment – va continuar- tindràs tot el que necessitis, ens comprarem un pis nou per a estrenar-lo tots dos junts. O una casa si ho prefereixes, no és problema! Tindràs tot el que necessitis i podràs deixar de saltar de llit en llit amb tota aquesta colla de fastigosos que et grapejen per quatre quartos. Si vols, podem muntar un negoci, junts. Però si ho prefereixes, no cal que treballis ni facis res. Necessito tenir-te, necessito saber que seràs a casa quan arribo de treballar... Ja no hauràs de fingir orgasmes ni que t’agrada el que et fan. S’haurà acabat tota aquesta baixesa i seràs la meva dona. Una senyora.
La Magda se’l mirava estupefacta i no se li acudia res per a dir. Finalment, s’aixecà i mentre li donava el got llarg que tenia a les mans, li digué:
-Miquel, no sé què dir. M’has trasbalsat amb això que m’has dit. Necessito pensar. Haig de marxar. Perdona’m.
Sense esperar resposta, va anar cap a la porta i la tancà darrera seu.
Durant quatres dies no li va agafar el telèfon ni contestava els what’s sapp que ell li enviava. Finalment, el diumenge, el va trucar per anar a dinar.
Després de l’àpat, ella es posà seriosa i li va dir que havia pensat en la seva proposta de matrimoni.
-Bé, Miquel. T’aprecio molt, ets un bon client. Allò que en dius quatre quartos és una pasta que no la guanyaria ningú per dues hores de feina. I d’aquests diners que guanyo, amb els que em grapejen, com dius tu, ha sortit un pis, un apartament a la costa, un cotxe i roba de marca que no se la pot comprar quasi cap dona. No tinc problemes i m’agrada la feina que faig. Fins i tot en gaudeixo en algunes ocasions, per exemple amb tu. Encara em resten uns quants anys d’estar en condicions de treure’n profit i no me’ls vull perdre, i quan ho deixi, ja tindré prou diners estalviats per a poder viure tranquil•la sense dependre de ningú. Seré independent, com ara ho sóc, i tu em proposes matrimoni. I em dius que seré lliure? T’has estat follant una meuca, Miquel; t’has enamorat d’una puta, que no ho veus? T’has begut l’enteniment?
-Però estic segur que tu també sents alguna cosa per mi, oi?
-i és clar que sento alguna cosa per tu. M’encantes! Em trobo bé amb tu, ets un bon amant (tot i que s’ha de dir que el pes dels nostres polvos el porto, jo, eh?) Sí, et tinc afecte, ho reconec. Però casar-me... És una decisió que no comptava en haver-la de prendre. Al menys per ara! Però, vaja, aquí estem i et vaig dir que ho pensaria, i ho he pensat. D’acord, Miquel, fem un tracte: jo em caso amb tu, però no vull dependre de tu. Tu m’estimaràs i jo t’estimaré, cap dona serà més complaent que jo, ni cap et serà més fidel. No hi haurà dona que demostri, com jo ho faré, quant d’enamorada està del seu marit, davant de qui sigui i allà on sigui. Et garanteixo que serem la parella més “bonica” i enamorada entre els teus amics i família. Seré l’esposa perfecte que es comportarà amb elegància i bones maneres, en societat; i al llit... bé, ja saps què faig al llit -se li escapà un somriure murri-. Però tot plegat té contrapartida, hi ha condicions. Les vols saber?
L’home es rellepava d’emoció veient que les possibilitats d’aconseguir casar-se amb la Magda havien augmentat considerablement.
-Sí, és clar que ho vull saber.
-D’acord. No penso negociar ni admetre cap regateig: o acceptes o ho deixem córrer. Sí?
-Sí.
-Tu guanyes molts diners, així que no et suposarà un sacrifici fer-me una transferència mensual de 5000 euros. Totes les despeses de casa les pagaràs tu. Jo no pagaré res. Si? Vull un cotxe nou, estaràs d’acord amb mi que la teva dona no pot anar amb qualsevol cotxe. Un Porsche! Ah! I la meva roba... com en el cas del cotxe, no puc anar vestida amb qualsevol modelet de mercat o de grans magatzems: roba de disseny. I, finalment, vull una assegurança per a què, en el cas que ens separem, jo cobraré una indemnització de 250000 euros.
-Recoi!
-I una altra cosa (aquesta a favor teu). Si et venen ganes de ser infidel, cap problema mentre no ho facis de tal manera que quedi en entredit la meva dignitat. M’ho pots dir i, fins i tot, t’ajudaré a trobar dones per a tu. M’hi enllitaré si a tu et ve de gust. Ja saps que en això no sóc gens escrupolosa. Però no em facis quedar en ridícul i que hagi de passar per la dona pàmfila i enganyada que no s’assabenta de res. Tingues per segur que et costaria moooolt més diners si m’enganyes. Què!
-Doncs res, t’estimo. Anem al club, et vull presentar com la meva promesa.
|
| |
Vilmaaa |
"contigo pan y cebolla"
Monday, April 13th 2015, 8:14 AM
Jo hi trobo molts elements al relat molt positius per a que la relació esdevingui un éxit: complicitat-confiança-atr acció-seducció-afecte-sin ceritat..
ell a més aporta diners, enamorament,caballerositat-educació, respecte per la seva professió i la seva llibertat, li proposa deixar de treballar per guanyar-se la vida, li augmenta l'estatus a "senyora" a ulls de la societat.. ella molt professional, sincera, bona negociant, fidel...
Entre els dos adults,madurs i realistes pacten un acord. Per què no pot funcionar si tots dos hi guanyen?. I si en compte d'en Miquel i Magda, fossin el princep i la "corista" ?? ;-)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
