|
Tempus fugit
dimecres 8/abril/2015 - 06:27 2656 1
La detestable laxitud d'un passat gris letargÃa del pensament dÂ’aquells que busquen l'alba, la pau d'un somriure, la fal·là cia de l'amor etern, la cara i la creu d'un passat que mai va acabar ...
El plor ocult d'una ombra que com abans persisteix en l'incombustible matà de la llei del Talió, del xiuxiueig d'un riu Eixut, l'estrèpit etern dels voltors a la muntanya, la irrealitat d'un petó a la galta anònima ...
Un somni que mai es farà realitat, una agonia que et persegueix fins ofegar al qual mai es lamenta, a qui fuig de llei la boira, al que pateix en causa aliena, a qui plora en el seva propia espatlla, al que pateix el dolor fingit, al qui sent el dolor de les ferides cicatritzades, en el seu rostre o en la seva pell ...
Mentides pròpies, lluita oblidada, al estremidor vespre en silenci el temps transcorre lentament, no corris, no fugis de la boira, ni del passat, simplement es impossible............t'enbolcallaran.
|
|
|