|
Et trobo a faltar, molt!
dimecres 1/abril/2015 - 04:42 1607 2
No ho hauria de dir, no ho hauria d'escriure, no ho hauria ni tan sols pensar; els pensaments, el cervell, el cor, són realitats sovint impossible de ser controlades.
La tristesa s'ha fet senyora de tot el meu cos, de tot el meu esperit. I sé que és absurd, com d'absurd i irracional no deixo de ser,
No sé, no sé perquè ho dic, no sé perquè ho escric, no ho sé perquè ho penso..., més és aixà i aixà ho faig: et trobo a faltar.
No cal cercar interpretacions, és i prou. Com de difÃcil serà passar pà gina..., com una llosa que aixafa per dins i per fora; ja mai serà el mateix, seguiré aquest camà vers el no res i miraré, tot i la constant tortura, deixar enrere el teu record, les teves carÃcies virtuals, els teus petons no donats i despresos en distà ncies, deixant en l'oblit (impossible oblit) la utopia que ens unia, l'única, la darrera cosa que ens unia i ens era comuna.
Et trobo a faltar, dona, molt!, la tristesa que no em deixa se'm fa feixuga i em recorda constantment que et trobo a faltar, que sempre et trobaré a faltar.
Disculpa la meva gosadia, disculpa aquesta darrera meva disculpa. Sé que ja no hi caben més disculpes i, per això i molt més que m'és misteri, et trobo a faltar, no deixaré de sentir-ho malgrat no ho digui, malgrat no ho escrigui, malgrat ho pensi.
No sé, no puc, estimar; només deixo escrita la meva à nima.
|
|
BlancaFor |
el dol
Thursday, April 2nd 2015, 3:46 AM
tant és important una relació virtual com una personal, l'únic que les diferencia és que la virtual és efÃmera, abstracta i molt, massa intensa. Ens corpren de seguida, per la interactuació poc espaiada d'ambdós participants, però tal com arriba aquesta fogositat marxa, saber mantenir-la és un art que no tothom està disposat a esculpir. Les fases es podrien descriure com a efervescents fins que una vegada disolta l'efervescència esdevé pèrdua del mutu interès, no haurÃem d'oblidar en quin medi coneixem la persona, medi que ofereix un ventall molt ampli de trobar altres possibilitats per els dos afectats i tampoc oblidem que un clau treu un altre clau.
|
|
|