|
En un tancar i obrir d'ulls.
dimarts 24/març/2015 - 04:15 1306 1
Â
Massa i esgotadores fragà ncies volà tils, fugisseres, massa.
Â
Avui, silenci.
Â
Tancava els ulls i mirava paisatges verds i florits, aires nets, lliure ambient d’aquelles fragà ncies insulses; quins plaers eren tancats entre els ulls clucs..., quanta vida, quanta esperança i inútil respirar en tres dimensions; des de la pròpia cel·la dels desitjos oprimits. Ulls tancats i cos i cor amb l’escalfor de sempre desitjada, de sempre anhelada, ja mai oblidada.
Â
Però tot, meravella, i tancar d’ulls, tot i mirar-ho i veure-ho tot, només foscor..., ni sols una mirada, només un esguard imaginat.
Â
Finalment, i esperada, irremeiablement real, obro la mirada i deixo de mirar i de veure; només ceguesa, ni cap foscor es pot divisar ni de prop ni de lluny, cap alè, cap mirada imaginada; ja tot ben real, més real, real, menys viure, sentint entre les galtes el lliscar d’una llà grima vesada.
|