| |
Cartes al meu gat, 22 d'octubre 2.007
 dilluns 22/octubre/2007 - 04:41  553  0
Estimat Zelig,
es fa una mica difícil escriure’t una carta amb tu a la meva falda, o sigui que per què no te’n vas a jugar amb la nina inflable? Ja la pots rebentar si vols, la nostra història s’ha acabat.
No, no..., que em petis la nina inflable, t’he dit, no que t’enfilis dalt de la cortina!
Bé, és igual, els gats sempre fan el que volen, ja se sap... Bé, i jo ara a veure per on enfilo avui aquesta carta. Els gats s’enfilen amb molta facilitat. Són àgils, fan equilibris impressionants... Podria utilitzar això com a metàfora d’alguna cosa. Falta trobar de quina. Doncs, doncs... com a metàfora de la vida, per exemple... Quan no saps de què és metàfora alguna cosa sempre la pots acabar utilitzant com a metàfora de la vida. La vida és un calaix de sastre on hi cap, metafòricament, tot el que hi vulguis posar. Doncs, això, un gat que s’enfila, metàfora de la vida... Si, però una mica més de suc, perquè si no... A veure, com més alt puges, més dura pot ser la caiguda... No, aquesta reflexió ja està molt vista. A la vida t’has d’enfilar i arriscar-te per aconseguir alguna cosa. Doncs vaja reflexió més profunda... Tampoc, a veure... Podria fer algun joc de paraules amb enfilar-se i la fila, la fila al cinema era molt llarga, o quina fila que fas avui...
Cony de gat! Fes el favor de baixar de dalt de l'armari! Així no em puc concentrar i no et puc escriure cap carta amb cara i ulls i metàfores de la vida!
Bé, ja he sedat el gat, he tornat a penjar la cortina, he recollit l’armari de sobre el televisor i he posat un anunci al segonamà per veure si encara en trec alguna cosa de la nina inflable. No sé si deuen tenir gaire sortida les nines inflables de segona mà... Segur que no en treure ni pel comandament a distància de la nova tele. He estat a punt d’anunciar també que regalo o pago o subvenciono a perpetuïtat qui es quedi amb el meu gat, però, al final, m’he reprimit. Ara volia veure una mica la tele, però no podrà ser, o sigui que a veure si acabo la carta aquesta al gat dels collons. Però ja no tinc més ganes de fer metàfores. Quan acabi la carta potser que em posi el sedant del gat, a veure què passa. Bé, tenir gat no sempre és una experiència senzilla, amics, però, en el fons és enriquidora, també és empobridora a l’hora d’anar substituint totes les coses que et trenca, però, ja se sap, la vida és així, hi ha coses bones i coses dolentes, hem de mirar d’acceptar les coses dolentes i gaudir de les bones, o gaudir de les coses dolentes i mirar d'acceptar les coses bones, a escollir... I, d’altra banda, com deia Goytisolo a “Palabras para Julia”:
“Por lo demás no hay elección
y este mundo tal com es
será todo tu patrimonio”
Sí... I com diu el gran savi Quimi Portet:
“Si de vegades et vénen ganes de blasfemar i cridar el nom del porc
respira fondo, no perdis el temps, que és emprenyar-se amb un troç de roc...
Kyrieleison, Kyrieleison, Kyrieleison...”
Bé..., ui..., al final he fet alguna metàfora de la vida o no? Com va dir no sé qui, ni ho sé ni m’importa.
Avui no tinc mini-conte, ni ganes de fer “miau miau miau”, que en català una amiga m’ha dit que es diu “mèu mèu mèu”, però avui tinc una conclusió:
No facis mai fora un gat de la teva falda, o la venjança pot ser terrible!
|
Contactes
Registra´t
