| |
hivern... hibernar...
 diumenge 8/febrer/2015 - 03:48  1520  4
L'hivern ens mostra la crua realitat.
Els cossos despullats dels arbres, tancats en ells mateixos, mediten... i fugen de l'entorn hostil que els assetja.
A mi, ara mateix, m'agradaria ser arbre.
Els paisatges erms, gelats, sense vida... ensenyen les entranyes, que queden exposades, vulnerables, a la duresa de la glaçada.
El sol, debilitat per la manca d'alçada, frisa per brillar però no pot... i, ferit en l'autoestima, desisteix en ésser fort... però resisteix en l'intent, dia rere dia, de sortir i il•luminar la jornada, malgrat que ho fa amb la llum tènue i una estona no gaire llarga, perquè en un tres i no res s'esgota... darrere les muntanyes.
Així i tot, amb aquesta llum sense caliu, n'hi ha just amb prou feines per tal que segueixin les activitats de la majoria dels mortals, junt amb l'instint de sobreviure, és clar, i portar el plat a taula i escalfar la llar. Que no és per motivació, no... que és per necessitat!
Per això, a contracor reconec que és el meu cas però que voldria que no ho fos.
--Necessito més escalfor... per viure. Necessito compartir l'amor... per a funcionar millor. -Confesso... en soledat.
És així que, avui, voldria poder hibernar... i, com els arbres, protegir-me... del fred, del buit, de la incertesa... ja que em sento vulnerable i necessito saber que no se'm glaçarà el cor amb el gel de la matinada i que aviat, segur segur, vindrà la primavera -siusplau, siusplau, siusplau- i que, potser, potser... podré tornar a estimar.
Però mentrestant, avui, voldria acotxar-me, abraçada a mi... i passar l'hivern fins que la vida, adormida, esclati al meu voltant... i em desperti.
|
| |
mart2010 |
potser...
Monday, February 9th 2015, 10:57 AM
precisament, com que en el meu cas no existeix la "passivitat d'unes arrels còmodes i desproveïdes de risc".. i visc des de fa temps en l'adaptació constant als canvis, en l'activitat frenètica per resoldre temes passats i per viure i sobreviure el present i en la permanent incertesa de què passarà demà... enyoro, de tant en tant, poder tancar-me per uns instants, per unes hores, per un dia... en una bombolla de colors... en un jaç confortable, calent, acollidor. I més, sabent, que hi ha aspectes que per molt que m'impacientin, no puc resoldre'ls ara... i no puc fer res més sinó confiar i esperar. És a dir, hibernar.
Així doncs, en aquells moments m'agradaria ser arbre. No estan esplèndids... però no estan trists... estan reservant energies ;)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
