txeic-tgn |
Article de Bernat de Déu...
Monday, February 2nd 2015, 8:10 AM
http://www.bernatdedeu.ca t/2015/01/jose-manuel-lar a-bosch/
Acaba de morir l’home que va convertir Edicions 62, l’editorial que va néixer amb Nosaltres, els Valencians de Joan Fuster i que esdevindria el grup més important del panorama editorial català liderada per Josep Maria Castellet, en una casa de barrets que es dedicava a fer xurros, del qual han acabat fugint tots els escriptors entenimentats del país. Ha traspassat l’home que va consolidar a Barcelona la seva nit literària més xarona i castissa, amb un premi que ha donat obres mestres a la literatura espanyola escrita a Catalunya com ara Pasiones romanas de Maria de la Pau Janer o Mientras Vivimos, de Maruja Torres. Fa ben poc, ha passat a millor vida l’home al que sempre van encantar les editorials independents i serioses perquè, de no existir i en mots textuals, ¿De dónde robo yo directores editoriales si no hay editoriales serias?”. Avui li ha arribat l’hora suprema a l’empresari que va reclamar diàleg amb Espanya als polítics catalans, mentre a les portades de La Razón el seu patge satèl·lit Marhuenda ens acusava de ser nazis i totalitaris per voler fer un referèndum o pel simple fet que els nostres fills estudiïn en català. Abans de fer el darrer alè, Lara haurà recordat amb emoció la seva preciosa frase La Tercera Vía es para independentistas sin cojones, i li haurà sabut greu perdre’s la propera entrevista a la seva darrera creació anticatalana, Pablito Iglesias, que avui desfilava per la capital del regne demanant canvi i regeneració sense ni una bandera independentista entre la concurrència novapolítica. Avui ha mort un resistent, el segon Marquès del Pedroso de Lara, que fou condecorat amb l’Ordre del Mèrit de la Guardia Civil. Avui ha traspassat un home que no podrà veure la independència, i nosaltres haurem de conformar-nos amb imaginar com hauria estat el seu exili a Conca o Madrid. Ens calen independentistes com José Manuel Lara Bosch, que no negociïn i que paguin la festa. Descansin en pau, marquès, vostè y sus cojones.
|