|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de nuria_77
|
|
|
Tell me lies, tell me sweet little lies...
dimarts 13/gener/2015 - 03:41 1510 5
Digues-me mentides, de les suaus, de les toves, de les tendres, de les que no fan mal perquè no es veuen, només s'escolten, però no es traslladen a la realitat subjectiva. Digues-me mentides i fes-me feliç, pensant que el que vindrà serà bonic, sincer, encantador i verídic. Digues-me mentides i provoca'm un somriure, desenfadat, irreflexiu, somriure de llum en un present de dubte.
I un cop m'hagis enganyat, embolicat els meus sentiments en una cel·lofana de colors, i omplert l'atmosfera d'una sintonia melodiosa, deixa'm gaudir el moment, sobrevolar la realitat i aspirar a un més enllà il·lusionador i ple d'esperança. Ballaré en un escenari com aquest, al so del compàs que els somnis em marquin i les sirenes em cantin. Deixaré anar el timó i em durà el vent, ja sigui horitzó enllà, ja sigui cap a una costa desconeguda, cap a un mar rogent, cap a un nou lloc sense història.
I un cop hagi viatjat per aquests móns que em regales, un cop hagi viscut la sensació de llibertat que del teu impuls emanes, sigues egoista i evidencia'm la veritat. Fes-me tocar de peus a terra i plegar les veles del veler sense objectiu, sense destí, sense rumb i de poca resistència al sever onatge. Mostra'm el que nítidament està per venir, i treu-hi tot embolcall d'ingènua tendresa. Mata'm la il·lusió i omple'm de tristesa.
Digues-me mentides i prova de resultar creïble. Invaeix-me de tristesa i prova de fer-me creure que tot era cert. Abraça'm i trasllada'm a l'entelèquia, segueix-me mentint i fes-me creure que era feliç.
Tell me lies, tell me sweet little lies.
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
nuria_77 |
Encantada, igualment
Wednesday, January 14th 2015, 3:58 PM
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
Jo també sóc partidària de viure entre veritats i deixar les mentides per les pel·lícules. Hi ha moltes maneres d'entendre l'amor però, sens dubte, la millor és la més natural, aquella que no demana "actuar per agradar" sino que té prou comprensió, comunicació i empatia com per compartir sent tal com s'és, respectant els espais de cadascú i podent ser feliços junts i cadascú amb les seves especificitats.
No m'agraden les mentides, no els trobo cap utilitat. On hi hagi una bona comunicació, per a què anar amb enganys?
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|