| |
Si morís per tornar a néixer...
 dilluns 12/gener/2015 - 09:54  1112  0
Molts cops hem sentit de persones més o menys properes “què farien ara i avui amb 20, 30, anys menys” si podéssim tornar enrere i, és clar, sabent el què avui sabem i hem “après”..., com si fos possible...
Si arribem a ser d’absurds el gènere humà, quins sense sentits, quines bestieses se’ns passa pel cap i, si fos cert que tinguéssim el poder de recular en el temps potser les pedres del camí deixarien de ser tals per fer-se’n rocs; fins i tot superaríem les nostres més inimaginables ximpleries i multiplicaríem per quatre els nostres propis errors comesos..., ves a saber, si mai ho podrem experimentar, ni en somnis.
Si és que jo ja ni em plantejo aquests impossibles; el meu és viure en la utopia, en la fantasia de saber que per tornar a néixer he de morir, deixar aquesta vida per iniciar una més, i ves a saber quantes més suportem a les esquenes; reencarnació?, vida després de la vida?, una dimensió més enllà d’aquesta de l’ara i aquí?, ves a saber... sempre ves a saber i més enllà del món científic i pseudocientífic.
Visc un món irreal en aquest món d’aparença real, sent d’aquest món imaginari la forma de la meva utopia. I si morís, si morís per tornar a néixer, com tants cops anteriors, com tants altres posteriors i no viscuts encara; només la memòria, una memòria per sobre de tota memòria inusual inusitada, que me fes fer una vida diferent, una nova vida en sentit ben contrari d’aquesta actual i coneguda, amb plena consciència, sense ensopegar en les mateixes pedres del camí, volent fer i ser el que “sóc” i vull ser, i sense més, lliure fins a les darreres conseqüències i vivint no només altra vida, altra dimensió, vivint i ser tot allò que potencialment som i què volem i desitgem tot volent, tot volant, sense pals a les rodes, en un potser s.XXXI futur, i una consciència que et trobi enllà, a un pam del nas, a un pam del cel, a un pam de vida eterna; i en pau, sense creences, sense un Déu.
|
Contactes
Registra´t
