| |
El piropo
 dilluns 12/gener/2015 - 11:31  1302  1
Al setembre tocava anar al ball de disfresses.Un poble de Lleida que solc anar a l'estiu
perquè tinc famÃlia que viu enlloc.
Agafà els atuells de dona:Uns sostenidors de caçola que vaig reomplir amb servilletes de paper ,una bata senzilla i fresqueta i una perruca llarga de les bones que em deixà el meu oncle Albert.
Amb ulls pintats donava el ''pego'' perquè inclús m'havia depilat les celles.
La qüestió és que ,com no faig molta vida al poble ,sols uns pocs endevinaren qui era.
Allò no tenia vocació de disfressa sinò d'escapolir-me com una més de la festa i riure'm unes hores.
Comptat i debatut em llançava a les olives ,al vi i al licor i vaig començar a desvariejar i a dir trellats.
Es féren quines hores i me se féu esgotador.Parelles improvisades que apenes s'havien saludat pel carrer ,embravits per l'alcohol, es devoraven a besos sense por de ser vistos per gent coneguda ,un polp llançant-se damunt d'una jove ;un poble potes amunt i transformat per unes hores per la ginebra.
Jo ,des de quasi arribar a la festa ,havia notat damunt meu uns ulls de llop que esperaven pacients però sense atacar en tota la nit perquè ,obviament ,no li vaig donar opció a aquest senyor.Sort que era educat i no un polp.
Em recorda açò a un conegut -no dic amic-que, als sopars de festes,els seus voltants quedaven buits de dones i es llançava a ballar tot calent amb una pobra dona incauta o despistada del grup.La meva dona una i no més.
En tornar a casa ja clarejava el dia i uns obrers, des de l'andami, em llançaren un piropo que ,malgrat ser un home i les critiques als piropos ,em sapigué a glòria.Crec que és dels únics piropos que es diuen pel carrer que mereixen la consideració de piropo per la seva tradició i el seu art:El crit d'un obrer de dalt d'un andami.
|
Contactes
Registra´t
