|
Futuribles
dissabte 27/desembre/2014 - 06:23 1406 0
- Necessito sentir. Notar que val la pena, que visc. Em pot la monotonia, el què he de fer, el què he de dir, el no excedir-me, el no sortir del model marcat, l'estar integrat, no destacar, no vibrar, tot en la seva justa mesura, tot dins les fronteres coherents... claustrofòbica asfíxia. Algun altre camí ha de ser possible.
La Marta és jove, bonica, intel·ligent, agradable; vesteix bé, parla suau, camina amb gràcia; però s'avorreix. No riu, no plora, no crida, si no toca, si no és el moment. I pateix. Ens coneixem de fa molts anys, ens entenem i, quan ha escaigut, ens hem acompanyat en el trajecte, de ben aprop. Ens hem retrobat després d'un llarg període de silenci, i la tinc davant, gris sota el maquillatge, amb la mirada abatuda tot i la severa aparença de determinació; però encara amb aquell somriure distès, esbojarrat quan es converteix en riure despreocupat.
- Feia temps que no reia així. Fins i tot això ha quedat enrere.
Superada per unes circumstàncies autoprovocades, per decisió pròpia, però potser sense pensar prou, o pensant que els canvis són possibles, maleïda fe.
- Tu creus que m'he fet gran?
Gran i cagadubtes. T'has anul·lat l'instint més animal. Aquell que ens duia a banyar-nos de nit en una platja fosca, inspirades per un raig de lluna evocador. Aquell que ens va conduir fins un punt perdut d'una geografia desconeguda una nit sense destí, però amb ganes de viure. Aquell que, no fa pas tant, et va temptar a provar-ho en un concurs de salsa, tot i que no n'havies ballat mai. Aquell que, avui, et reclama per sortir, i tu t'esforces en ofegar, amb quin objectiu? El d'un futur correcte? El d'una vida ordenada? El d'evitar crítiques desconsiderades?
- Desmaquilla't i despulla't sota el sol avui. Sent l'aire com t 'acaricia, i olora l'entorn que t'abraça. Respira vida i regala somriures. Abstrau-te de la realitat i gaudeix-la. Pensa que, entre lamentacions i mirades decebudes, el temps també passa, i es perd.
Se n'ha anat encara dubtosa, però amb una cara més radiant. I t'he volgut abraçar. Lliures d'horaris, de presses, de trampes, d'excuses i de condicions. T'he volgut abraçar. I sentir-te tan aprop com quan el temps es fonia entre els nostres cossos nus i ansiosos, tan units com quan els teus desitjosos petons em menjaven els llavis tremolosos, anhelosos del teu sabor. T'he volgut abraçar, sí, un cop més, com tantes altres vegades, com tants altres moments, com si el món s'acabés en cada abraçada, com si separats, ja no hi hagués res més.
T'he trucat i ja no respons. T'he cridat però ja no em sents. T'he somniat però ja no ho notes. T'he recordat, però no hi ets. Un sol que ja no m'escalfa, tot i que la meva nuesa encara et té present; i un aire fred m'ha erissat la pell. El que abans eren carícies temptadores ara són ràfegues de soledat. I la teva olor embriagadora m'ha retornat desafiadora, tot sabent que no et puc tocar. Les imatges es succeeixen, omplint l'atmosfera de sensacions i sentiments creuats.
I m'he emprenyat. He maleït la insensatesa d'aquells moments; la irracionalitat del deixar-se dur innocentment, del deixar-se caure en vol suïcida per entre els llençols d'un llit que ara t'enyora. Era un final previst en una història imprevista. L'absurd apunt final en un conte instintiu, impulsiu i passional. Una d'aquelles fàbules on, entre inicis màgics i arguments sorprenents, el desenllaç plana com una fatídica llosa. Ho sabia, ho sabíem, tan sols vas dir prou abans.
- La felicitat no és animal, Marta, no ho ha estat mai. Potser si parléssim de tant en tant. Potser, tan sols, qui sap, si compartíssim distesos moments, breus pauses entre dies previsibles. Potser si al parlar-te, m'hagués escoltat abans. Les passions són volàtils, millor no ens fem mal; que la platja de nit és molt freda i els destins desconeguts molt inhòspits. No, Marta, no; no m'escoltis tant. Que mentres tu vius, jo recordo; mentres tu cerques instint, jo lluito per oblidar.
Qui no necessita uns instants de bogeria?
Qui ...?
Curiós balanç fet a priori. Benvingut sigui el nou any. ;)
Aguantarem el fred...
www.youtube.com
|