M'agrade molt passejar-me pel barri gòtic.Imaginar la història de l'antiga ciutat i observar tothom assegut a un banc tranquil.lament.
Ho faig sovint quan necessito estar sol i pensar en les meves coses.Més aviat pensar per quin motiu em va deixar.
Segurament vaig caure en l'error més gran i comú dels homes.Necessitava a totes i cadascuna de les dones per satisfer un únic desig.No hi havien prou dones al món.
Tot el contrari a ella que esperaba de mi el que jo no li vaig saber donar:Un sol home capaç de concedir-li tots els seus somnis i desijos.
I això és precisament el que observo assegut al banc:La diferència primordial entre nosaltres i elles.Veig els homes passar amb un còctel d'hormones ancestral i la sang justa per a fer funcionar el penis o el cerbell però no les dugues coses a l'hora.
La dona al costat d'ells diposita en la memòria cadascuna de les vivències .Un petit ordinador portàtil que li dona una idea molt clara de la classe d'home que té al davant.
La memòria que pot arribar a tenir una dona és sorprenent.Recorda cada paraula de la primera carta que li vas escriure.
De vegades em fa riure el veure a una dona impecablement arreglada i bonica i la comicitat de l'home desentonant tot descuidat ,aparentant deu anys més ,amb barba de dos dies i la camisa mig despassada perquè la panxa no li cap a sota.Tot un numeret que la dona passa per alt.A ella li sobra en tirar mà de tots els fotogrames de l'home al llarg dels anys.Valuosa informació per saber de quin home s'ha d'enamorar.
Una manera d'amar molt més lògica i Intel.ligent que la dels ''locaines'' dels homes.
Ara sé a ciència certa per què em va deixar.Maleït el dia que vaig fe un còctel d'hormones.
Tornaria enrere si pogués.Diuen que mai és tard.No sé si m'acceptaria.Tampoc estic segur si s'ha enamorat d'un altre home més bon amant que jo.Perquè jo vaig ser un mal amant ,ho reconec ,i ara em mossego les ungles pensant en ella.
Com el fill descarrilat que torna al redil quan ha malvenut les eines per traçar el solc
que regarà el camp.