| |
Societat de consum.
 dilluns 15/desembre/2014 - 12:56  1123  2
Fa 10 anys...
El juliol de 2004 vaig escriure una carta a la premsa, una més de les més de dos centenars de cartes que vaig escriure en uns 5-6 anys aproximadament.
S'apropen, un cop més, unes festes “assenyalades” i que cada cop que arriben en fan sentir més o menys els mateixos rebutjos, les mateixes manies i fins i tot fàstics... Convertint, i jo que no ho sóc de religiós però que forma part de la meva cultura i formació, uns sentits i significats en purs consumismes, en pura despesa, en pura façana, llums de colors i músiques als carrers que només empenyen al salvatge consum sense solta ni volta, i no per moure l'economia i crear repartiment de riquesa, no, si no per omplir les butxaques d'aquells que ens escanyen més i més i que pretenen que aquest model social i econòmic ens sigui sostenible... Bah! Cada dia sento més basques i al·lèrgia a aquesta hipòcrita societat que es mou per diners i consum exagerat, quan hi ha que en prou feines tenen per menjar, aquí a casa nostra, no cal anar gaire més lluny.
Us copio aquella carta d'ara fa ja més de 10 anys...
SOCIETAT DE CONSUM
Tot treballant m'ha vingut al cap la lletra d'una cançó, d'en Raimon, representant més significatiu de l'anomenada “nova cançó catalana” dels anys 60 i 70; per a mi, l'autor i cantant de Xàtiva ( Països Catalans ), un dels millors.
El títol de la cançó dona títol a aquest “article”.
Doncs com acostumem a fer he començat a taral·lejar dita cançó, que recomano a tothom, i m'ha dut un cop més a reflexionar en la societat que ens ha tocat de viure; jo la dividiria en dos: aquells que quan conversen deriven inexorablement la temàtica al terreny del consum i, aquells que directament si no parlen de consumir no saben gaire que dir. I és que, veritablement, el que ens venen com a estat del benestar no és més que un eufemisme que amaga la societat de consum en la que estem immersos tots plegats i, de la qual formem part de l'engranatge del motor diabòlic que la belluga.
Personalment no m'és gens agradable les contínues referències dels qui m'envolten adreçades tan sols a l'adquisició d'aquell cotxe llampant, d'aquell habitatge més o menys lluït o d'aquell electrodomèstic o aparell innovador, tot quan només detectes voluntat de consum pel consum, d'adquirir “bens” materials sense solta ni volta.
Aquesta societat de consum, mal anomenada del benestar, cada cop s'accentua més i fa que la lletra de la cançó d’en Raimon sigui més actual que mai després de 30 anys.
En un món de joves ( sense voler generalitzar ) que majoritàriament viuen enlluernats per una societat de consum irresponsable i insostenible, no sempre la cançó de crítica i protesta aconsegueix la seva finalitat: despertar les consciències de les gents i canviar eixe món, que no és el nostre; però és clar que... quants joves de 15 a 30 anys d'avui saben qui ha estat i qui és encara en Raimon ?
Juliol 2004
www.youtube.com
|
| |
|
Contactes
Registra´t
