| |
El sexe nostre de cada dia (V) – Amor, libido (desig), SEXE, SEXE, SEXE!-
 dissabte 13/desembre/2014 - 05:53  1006  0
Aquesta serà l'última part tot i que se'n podria allargar més la cosa, tampoc volia cansar ni fer creure que sóc especialista en res.
Faré una excepció i afegiré, per començar, la definició extreta de la viquipèdia que descriu breument què és la libido:
La libido (desig, en llatí), s'aplica en medicina humana a definir específicament el desig sexual. En psiquiatria es considera que un nivell de libido inferior al que es considera habitual, representa una patologia i pot ser un símptoma d'algun trastorn emocional, més comunament, de la depressió.
Des d'una òptica freudiana i del seu concepte de psicoanàlisi, la libido és l'impuls fonamental i força motriu de l'energia vital que sorgeix de l'eros i origina i orienta les manifestacions de l'impuls sexual. Amb tot, no sempre es correspon a l'efectiva capacitat sexual de la persona atès que, a vegades, una exaltada libido pot ser símptoma d'una impotència sexual oculta. (viquipèdia)
Doncs bé, jo segur ho hagués fet més llarg i no tan aclaridor, fins i tot hagué diferenciat desig de libido estrictament doncs el desig és un concepte més ampli que pot definir impuls sexual i/o altres més o menys relacionats; libido es circumscriu sols al camp sexual i dels seus impulsos.
És opinió meva personal, es pot tenir desig i no tenir libido o prou libido, desitjar i en certa manera per raons "x" de caire mental i/o mèdic tenir absència o limitació libidinosa, com bé descriu la viquipèdia quan parla de trastorn emocional i patologia. Em quedo doncs més amb el punt de vista freudià que afina més i posa el dit en la nafra...
Ara potser hauria de separar el concepte “amor”, estimar, amb les pures relacions sexuals. L'amor, com crec ja vaig expressar, és un concepte més ampli que pot o no expressar-se sexualment. El món dels prejudicis i “l'educació”, com ja vaig descriure en la primera part, són no més que un llast per a la completa, saludable i satisfactòria experiència sexual. Pràctiques sexuals a acceptar i practicar lliurement? TOTES!, totes aquelles que es facin amb mutu respecte i que no suposin insatisfacció o complex de culpabilitat alguna o victimisme de cap tipus.
Seria fàcil i simple seguir el procés culturalment traçat de: 1- Enamorament, 2- Amor, 3-Desig, 4-Líbido, 5-Sexe, sexe, sexe!
La realitat dista molt dels punts enumerats i estrictament ordenats, qualsevol dels cinc punts es poden intercanviar, barrejar i fins i tot excloure'n algun o més d'un.
Sexe amb amor?, Sexe sense amor?, Amor sense sexe?... nexe comú d'aquestes respostes és el concepte “libido”, sense desig sexual el sexe és mor, es mor en la parella, no deixem de ser sexe i d'alguna manera o altra deixar anar l'instint i la necessitat d'expressar-nos sexualment, sigui en solitud o en companyia, a les fosques o a la llum... de les tenebres...
Clar que tothom entén l'ideal de tenir sexe amb amor, estimar i mantenir aquell enamorament gairebé com el primer dia. Quan sento persones grans que havent conviscut molts anys de parella afirmen seguir tan enamorats com el primer dia, el primer que em ve al cap és: “mentiders”, després analitzo i reconec que poden haver casos particulars en que pugui ser així d'alguna manera, tot i que no accepto comparar l'enamorament i atracció del primer dia amb l'estima, amor i afecte conreat amb els anys de convivència; som nosaltres però ja no som les mateixes persones, com el riu que brolla i mai és el mateix...
És cert que tenir sexe, sense cap prejudici i amb sintonia, amb una parella qui s'estima pot esdevenir gairebé satisfactori plenament, amb desig libidinós i amb la freqüència volguda. Vet aquí la pedra filosofal, vet aquí la relació utòpica, i no dic que no sigui possible... potser en una altra vida...
Doncs la majoria de mortals, ens hem de “conformar” amb sexe sense amor o, directament, estimar-nos a nosaltres mateixos sense límits; sexe sense amor segons com, i segons a qui, ens pot resultar econòmicament més car, o no..., malauradament tot és valorat econòmicament i si no sempre tindrem la solució de pròpia mà..., la libido no ens dona treva. Si ets "pobre" i de bon veure, parlo dels homes ara, ja has begut oli; si socialment i econòmicament ets "ben situat" i ets més lleig que un pecat doncs sempre hi trobaràs qui t'escalfi els llençols... són altres maneres de prostituir-se. Eh!, que no critico, per a mi tota manera de prostitució m'és del tot respectable, si no existissin putes les hauríem d'inventar, el món seria insostenible. També els homes ens prostituïm i no poc. Però que trist que sigui els diners qui ho belluga tot, i la libido tingui un preu...
A veure, es pot estimar (en parelles em refereixo) sense sexe o poc sexe?, em temo que la majoria de parelles funcionen amb poc sexe i algunes gens sexe inclús, o rutines que deixen les libidos al marge o situacions, almenys en parelles de molts anys de convivència. Ara hauríem de definir si podem parlar d'estimar, d'afecte o de pors a la solitud o, que el món funciona com funciona i no tothom pot disposar del privilegi de comprar i vendre amor, perquè per desgràcia l'amor es compra i es ven.
Raons psicopatològiques i mèdiques poden fer rebaixar desig i freqüències i matar les relacions, però l'afecte i l'estima persisteixen malgrat tot.
Per acabar, m'agradaria que aquests rotllos meus, si més no, ens dugui a la reflexió individual i col·lectiva, amb la premissa que res és perfecte i el món és el què és amb virtuts i defectes, però em rebenta les hipocresies i més les institucionals que criminalitzen o penen allò que és i és tan vell com l'home i la dona sobre la terra. I, per sobre de tot, ens hem d'estimar a nosaltres, respectar-nos i sentir-nos en tot moment lliures.
|
Contactes
Registra´t
