| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de LSalander
|
|
| |
NO SE QUE TINC..
 dissabte 6/desembre/2014 - 08:34  3810  6
No se que tinc, suposo que és un cúmul de coses que es van embolicant, com una teranyina que m’ofega i no depèn trencar-la. Aquí no serveix allò de si o t’agrada una situació canvia la, perquè no puc agafar una retallada i entrar a la primera empresa que trobi i posar-li al cap del director general i dir: vull una feina amb nòmina i S.S. ja. Sinó se’t ha acabat el bròquil. Però francament no sé que passarà ni si trigarem molt temps a fer-ho, per qui porta gairebé 4 anys d’atur sense ni una trucada, l’estat anímic és d’un abatiment constant. Però d’això jo no en vull parlar, perquè no estava parlant de mi. E cas és que sempre he estat supersociable, la reina de la festa, em passava la vida partint-me de riure de tot, i ara ja fa tres anys que no vull conèixer ningú, i podria pensar... Potser és que te’n amagues per una qüestió d’autoestima, però és que no puc explicar els motius, be tres morts seguides de gent que estimes, potser influeix, aquest serà el primer nadal sense elles, i no paro de preguntar-me perquè havia de passar per això, quin era el problema, no havia de ser feliç amb la seva companyonia?, i després faig coses pensant... mira que si es mor i per culpa meva no ha estat feliç?, se que no puc tancar-me al mon, però no tinc forces. D’altra banda no se que sóc ni qui sóc per algú, i m’ho ha dit clar tantes vegades. Només se que vull una llar de foc, una estora de llana i estirar-me embolicada en una tovallola i que passi, que passi de llarg tot el temps del mon
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cup |
T'entenc...
Sunday, June 26th 2016, 9:59 AM
i, malauradament no puc dir res per a consolar-te (ja ho voldria, ja). Algún savi va dir que no sabia el que era pitjor, si morir o que s'anés morint el seu món. Desapareixen els teus i també el que conformava el teu entorn i, aleshores, resten sols els records, cada vegada més esvanits. Amb tot, reexir és necessàri. Sobreposar-se i no deixar-se vèncer. Amunt els ànims, amiga!
|
|
set_embre |
...
Saturday, December 6th 2014, 8:50 AM
No podem arrossegar culpabilitats que no ens toquen, és dolorós i inútil i, el pitjor, ens inmobilitza. Molt trist el que dius, i molt injust segurament, no pel món, sinó per tu. Tots necessitem el nostre temps per païr certes coses, i de res serveix pressionar-nos per estar bé, tot el contrari.
Si et ve de gust arraulir-te i apagar el món, doncs fes-ho, per què no? Però que això no et faci ignorar que al teu voltant segur que també hi ha qui et vol escoltar, tan sols cal donar-los l'oportunitat.
Molts ànims i endavant, sempre endavant.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
