|
El sexe nostre de cada dia (III) - Sexe morbós/Addicció?
dijous 4/desembre/2014 - 03:47 966 0
El component més important, no en tinc cap dubte, dels instints i relacions sexuals amb tots les seves diverses manifestacions és el mental, almenys en un gran percentatge, no en tinc cap dubte. Potser parlar-ne d’un 70 o 80% de part mental i psicològica no seria exagerat segurament.
L’edat de les persones sense dubte te una influència substantiva en quant desitjos i maneres de manifestar-se com les freqüències en que s’està predisposat a la pràctica sexual, també l’efecte novetat en l’adolescència i joves i un ventall molt més obert de possibilitats fan que l’exhibició més desacomplexada sigui més manifesta, així com no ser en un moment de creixement i de forces enèrgiques que fan més propenses les relacions i els desitjos més sovintejats i repetits... sempre poden haver algunes excepcions en edats més madures d’aquells que ens sentim o pretenem viure una segona o tercera joventut, però la prova del “cotó” a la llarga no enganya...
En fi, amb tot això volia fer una prèvia sobre el què considero i és sexe morbós; potser en edats més tendres no es dona tant per no caldre tant, més a mida que anem avançant i creixent anem afegint i fent us de factors i situacions que aporten morbositat a les relacions, les comunes i de parella o, les pròpies i individuals on ens sabem estimar com ningú més en sabria...
Factors o components morbosos en podríem distingir entre aquells més visibles com llenceries més o menys picants, situacions quelcom extravagants no sempre ben vistos per la “normalitat” establerta i, com no, noves maneres de relacionar-se que els nous medis de comunicació (internet) han obert amb possibilitats via virtual més o menys explícita; com més explícita menys morbós tot i que du un gran grau de morbositat (via webcam posem per cas) i, sense explicitar via imatges, fent-ho via escriptura (sexe virtual) la morbositat puja fins a nivells inimaginables, o millor dit imaginables del tot doncs és la imaginació i fantasies els components més importants, quant més bon coneixedor de situacions i més bon relator els efectes poden ser demolidors, la imaginació i saber-la explicar amb detalls, els tempos i el caliu creat pot fer d’una conversa virtual una autèntica experiència sexual virtual, amb tota la morbositat que puguem imaginar. Sense conèixer físicament la persona què és a l’altra banda, ni cal, s’hi pot arribar a cotes de plaer i comunió que moltes relacions de contacte i físiques no arriben a tenir. Ho recomano tothom que ho vulgui experimentar, és una pràctica inofensiva, satisfactòria fins els límits de cadascú, sense complexos, ideal i idealitzada i, a més, sense risc de transmissió de la malalties venèries...
Un component morbós per excel·lència és la vella, i bella també, pràctica de l’exhibicionisme, sobre tot s’hi hi ha quelcom bell a exhibir en els cas de qui mira i en tots els casos per a qui exhibeix pensant, imaginant o constatant que és mirat i contemplat, no només exhibint un cos nu o mig nu si no exhibint dot i manifestacions individuals o en parella si es dona el cas, imaginant que qui mira gaudeix tant com qui exhibeix, apujant la morbositat molt més en parella no cal dir... A l’altra cara de la moneda hi és la pràctica no menys morbosa i igual o més excitant que és el voyeurisme, gal·licisme que significa “pràctica de qui mira” en quan que el voyeur és qui mira, qui observa i deleix de qui s’exhibeix ja sigui conscientment o no. La visió o afició de mirar pel·lícules pornogràfiques no les considero com a voyeurisme de cap manera, ni gaudir de fotos explícites de caire sexual, aquest seria un tema molt més tou on qui s’exhibeix no ho fa per morbositat exhibicionista ni qui ho mira pot ser qualificat de morbós. El component comú i que no podem extreure de tot fet morbós sexualment és l’excitació in crescendo i la sensació de viure una experiència íntima i pròpia de difícil compartir amb altres a posteriori en converses ni confidencials si no existeix un altíssim component de connivència i/o confiança.
No em vull estendre més tot i que es podria afegir situacions i altres components que aporten morbositat, articles de sex shop i el seu ús i altres...
De segons quines pràctiques i inclinacions, amb “excessives” freqüències algú podria concloure o interpretar casos de desviacions en alguns casos, no hi entraré i no considero desviació res de què he parlat fins ara; o també algú podria afirmar que existeix addició al sexe o a segons quina pràctica x relacionada...
S’hauria de definir exactament a què ens referim o què és addicció al sexe. No perdem mai de vista que les relacions sexuals i totes les manifestacions relacionades obeeixen, com ja he dit en la primera part, a una necessitat humana fisiològica i també de creixement i salut mental; cadascú te les seves pròpies freqüències, diferents manifestacions vàries i el component edat, gènere sexual, relació interpersonal, relació individual, estabilitat, complexitats, bisexualitats, homosexualitats, heterosexualitats, promiscuïtats... són components propis de cadascú i particulars i, per sí mateixos, no confereixen cap comportament necessàriament addictiu.
Ser addicte al sexe o tenir certa addició o comportament addictiu comporta arrossegar el sexe com a problemàtica que repercuteix en vida social, laboral, domèstica i econòmica de manera negativa i amb conseqüències autodestructives i que fan mal a la persona i el seu entorn més proper en molts casos. És un tema a tractar per especialistes en sexologia i psicòlegs, quan “Tot” allò que mou la persona addicta és relacionat amb el sexe sense deixar espai a altres activitats i destinant gairebé el 100% de les seves forces i energies a tot tipus de manifestacions relacionades amb el sexe de manera patològica i obsessiva. Crec doncs diferenciar on és la frontera en el què és un addicte al sexe, casos molt concrets, i les pràctiques molt freqüents i variades que no hi tenen res a veure si són satisfactòries i aporten satisfacció i plaer.
Per acabar aquest capítol, no barrejar addictes al sexe amb violadors i persones que abusen sexualment, estem parlant de dues malalties, repeteixo: dues malalties, diferents i que han de ser tractades de diferent manera.
|