| |
El sexe nostre de cada dia (II) –Bon sexe/Mal sexe-
 dimarts 2/desembre/2014 - 07:06  872  0
Deixaré de parlar d'alguns mites escampats al llarg dels temps per potser més endavant; sí poden sortir de rebot al llarg de les meves modestes opinions.
Per norma massa habitual les persones ens obcequem en desitjar ser uns campions, en voler ser dels millors i capficar-nos en demostrar-ho, com si això ens fos “conditio sine qua non” per a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i realitzats plenament; ho dic en general però aplicable sobre tot al món de les relacions sexuals, per a no voler ser menys o per complex d'inferioritat o... ves a saber. Segurament, crec, en l’àmbit de la relació homosexual la naturalitat i l'afecte hi juguen més i són més evidents i no les ànsies per a cercar l'aprovació de la parella en una relació afectiva; tot i això el món dels complexos és ben problemàtic en alguns casos i traumàtic per culpa de les “educacions” masclistes rebudes i el rol en la relació.
Un cop dit l'anterior ja puc començar a escriure el què volia expressar; clar que tots ens estimem molt més gaudir i viure no només dels sexe més o menys sovint segons el desig personal particular si no també en qualitat. A manca de qualitat suficient sempre ens quedarà la solució de pròpia mà, la més emprada en el món de la “parella”; en això les dones sempre ens aniran molt més avançades doncs des de sempre han dominat l’era “digital”; vaja, que sense la masturbació particular, estimar-se un/una mateix/mateixa, segurament la societat seria més dramàtica del que ja és i la violència seria la vàlvula de desfogament substitutòria de la manca de sexe; inclús en monges, capellans, bisbes i cardenals, encara que em temo molt que aquests en concret són dels millor servits.
L'hòstia, amb perdó!, com m'enrotllo quan vull; si m'enrotllés tant al llit, abans, després i fora del llit quan no toca potser seria el Rei del bon cardar, amb mestria i bones (i males) maneres... uf!
Bé, es tractava de diferenciar entre “mal i bon sexe”, amb tota la subjectivitat que vulgueu; i sembla evident que el bon sexe, el que agrada i satisfà plenament, acostuma i és passaport igualment a més freqüència i el mal sexe al contrari és sinònim de rutina, fatiga, sentit de l'obligació o deure i, en conseqüència, a inactivitat o minsa activitat sexual a la llarga.
Però, què és bon sexe? I, què és mal sexe?
Segurament cadascú/una deu tenir el seu propi barem que ho defineixi més o menys exactament; tot i així sembla evident, al menys pel que a mi fa, que el secret de gaudir i donar bon sexe es basa en alguns punts:
1. I per sobre d'altres consideracions subjectives, el desig!; quant més desig més possibilitat de voler gaudir-ne, de donar i de rebre una bona relació sexual sense límits, més duradora i plaent amb probables majors i millors orgasmes. No fer, no obstant, de l'orgasme objectiu i meta.
2. La manca de rutina, la novetat, el canvi i varietat, promiscuïtats incloses si cal (la manca de canvi de parelles, la monogàmia, és contra natura 100% en la bona relació sexual i en la persona com animal instintiu i racional). Les ganes de donar satisfacció però sense l'obsessió o intenció de tenir la impressió de passar cap prova; no ens examinem ni ens examinen, ens “estimem” i fem sexe, així de senzill.
3. Un marc i ambient adequat, tret d'un “aquí te pillo aquí te mato” on qualsevol lloc i situació poden valer i aportar força morbositat; Unes prèvies, sense abusar-ne, que encenguin més si cal i sàpiguen mantenir el desig; acaronar, llavis i llengües i juguen un gran paper, sempre sense preses, deixant per entès que la relació no és un coit i prou; les preses acaben per desactivar la relació i fer-la més mecànica i freda; com l'excés de prèvies pot fer i causar cansament i sensació de escenificació exagerada i poc natural per artificiosa. Aquest tema és molt particular i els ritmes no són fàcils de quadrar, el cap i control mental hi juga un paper fonamental.
4. Química, “feeling”, sentir quelcom especial per la persona amb qui es fa sexe; si a més s'estima, oli en un llum... i si no exactament que l'atracció sigui tal i suficient que ens pugui fer enamorar amb detalls, gestos, mirades... vaja, que ens sedueixi i seduïm.
5. I darrer, que la persona que tenim al davant, a sobre o a sota, ens agradi físicament; si la “bellesa” relativa no és tal ben bé pot ser substituïda per les maneres, simpaties i sensualitat que també ens sedueixi, enllaçant amb el punt 4.
He remarcat cinc punts i s'hi podria afegir alguns més si bé he evitat, conscientment, de caure en l'error d'afegir diversa mitologia al respecte ja que sabem, qui més qui menys, de què parlem i les experiències de cadascú sumades són per damunt d'estereotips que el cinema comercial i el pornogràfic ens refrega per la cara per encendre i motivar una morbositat artificial excessivament explícita i exagerada.
Parlant de morbositat, l'afegiria com no entre els cinc punts anteriors si bé ja n'he fet menció en situacions imprevistes, com a sal i pebre de la relació; i que qualsevol hi posi la seva part d'imaginació, fantasia i jocs diversos que acompanyin, sense caure en l'excés d'ostentacions que malmetin i falsegin la realitat descaradament. La morbositat, i les morbositats, mereixen un capítol a part.
En resum: Què és doncs bon sexe? Que cadascú es respongui, si pot; em temo que la majoria de bon sexe ve via manual i/o digital. La imaginació i fantasia, a soles, en fan la resta.
Què és doncs mal sexe? Crec que indirectament ja ho he definit tot negant els punts anteriors i afegint-hi rutina, mecànica excessiva i fredor en la relació tot cercant un únic i ràpid objectiu, l'orgasme, cada cop menys satisfactori. Insatisfacció i abandonament de relacions són les conseqüències. Es converteixen les relacions sexuals en feixuga tasca i s'acaba per prioritzar altres maneres de satisfer les inquietuds i desitjos sexuals, molts cops en activitats poc relacionades i molt menys saludables a la llarga.
En l’obscur, com generador de tabús, món de les prostitucions hi podem trobar un ample percentatge de mal sexe, si bé segueix sent avui i com sempre una imprescindible manera de desfogar-se sexualment i que acostuma a ser prou cara, no surt a compte, i alhora un dels majors negocis que, malauradament, mou més diners en negre i més viola la dignitat de qui l'exerceix... però seria un altre capítol singular a tractar i que ara no volia...
|
Contactes
Registra´t
