|
Berlín
diumenge 30/novembre/2014 - 08:48 1233 3
La necessitat de fugir em va dur a Berlín. Finals d'un estiu que s'allargava, a trobar-hi l'allunyament que aquí cercava i no aconseguia obtenir, a trobar-m'hi a mi, de nou, potser, o no... potser no. Tan se val. Va semblar un bon lloc, un bon preu i uns dies disponibles.
I vaig anar a Berlín, amb una maleta minimalista i unes il·lusions partides però amb l'afany adolescent de no perdre l'esperança en un futur millor. Ciutat cosmopolita, acollidora, plena d'óssos tendres i de caminars ràpids. Van ser dies de desconnexió del món ordinari, d'emmiscuir-se en el desconegut d'un país diferent, d'una parla estranya i d'una gent desconeguda en un present sense presses, on el tic tac del rellotge no indicava més que el pas d'uns minuts amb ànima, però sense estrés. Dies bonics, dies de passejades llargues, de mirades curioses i de sorolls canviants, que això allà també va per barris, com a tot arreu.
I vaig tornar. I em va rebre la pluja, una pluja freda, insistent. L'arribada a l'aeroport, la recollida de maletes, la cerca del cotxe, la tornada a casa, l'autovia, l'autopista, el peatge, la carretera, el poble, i l'aparcament. Berlín quedava ja tan lluny com aprop tots els records que pretenia, ingènua de mi, deixar enrere tan sols amb la tasca fràgil d'uns dies. Escapar ens canvia entorns, però no ens modifica sentiments, sensacions, que necessiten altres tempos, molt més allargassats, més elaborats, menys superficials. Quan cada racó ens amaga alguna experiència prèvia, no podem pretendre resultar indiferents.
Fotografies, souvenirs, tres sobres de sucre i entrades a algun que altre museu; col·lecció de records d'uns dies en els que tot va ser possible, altres móns s'evidencien i altres impulsos ens mouen. Records d'uns dies que, un cop acabats, compensen una balança subjectivament mal repartida que, de mica en mica, ha de tornar a anivellar-se. A tots ens passa de tant en tant, no?
Sensacions que la pluja accentúa.
Llueve en Berlín mi amor, sobre los dos.
www.youtube.com
|
|
set_embre |
aix... el meu poble...
Monday, December 1st 2014, 3:17 PM
passadet per aigua el tenim... entre mar i riu ja no sabem on fotre els peus!
Quan viatgem arrosseguem maletes, cert, però també ens les fa més àgils, tot el que sigui obrir finestres i sortir del nostre capteniment és senyal de relativitzar i resituar les coses a lloc i, això, sempre és positiu.
Tot i així, totalment d'acord amb els viatges interns, potser són els més durs, però també els més eficients a llarg termini ;)
|
|
|