| |
Cinefília xunga 4.- Tideland
 dissabte 29/novembre/2014 - 05:23  2680  3
Bueno... doncs resulta que ahir vaig veure la pel·lícula “Tideland” i us explico una mica de què va:
De fet, acabo de mentir, perquè no la vaig veure ahir sinó fa uns dies... però vaig començar a escriure aquesta cinefília l’endemà i fins avui no me n’he sortit, i d’aquella manera. Perquè és una pel·lícula rara, com totes les del Terry Gilliam. Suposo que és normal quan aquest home era l’únic americà dels Monty Python, megabritish tots, i a sobre el responsable dels vídeos i animacions de les seves pelis i shows. Passats uns dies, crec que ja he decidit que em va agradar força. Ara bé, aquesta és una d’aquelles pelis a mirar amb una predisposició especial, sabent que es veuran poques coses amables.
Resulta que el Jeff Bridges i la Jennifer Tilly són uns superionquis que tenen una filla, la Jeliza-Rose (espectacular interpretació de la nena Jodelle Ferland). Que a part de preparar els xutes de son pare es monta les seves històries amb uns caps de nina esgarrifosos, amb qui parla i es discuteix. Dona molt mal rotllo, de veritat...
Quan la mare la palma de sobredosi, el pare es ginya perquè es pensa que el culparan a ell i se’n van a casa l’àvia. Allà, en una casa mig enrunada enmig del no res, descobreixen uns veïns molt peculiars. A quin més raro. Impagable la interpretació del Jeff Bridges a partir dels 20 minuts.
Podríem dir que les pelis del Gilliam són com una mena de Tim Burton gòtic, treient el punt de caricatura del director de La núvia cadaver, i fent unes pelis negres negres, que t'enfosqueixen per dins i tot. Surts del cine amb una sensació d’agobio tremenda, com si haguessis passat mala nit. Però això també passa amb “Miedo y asco en Las Vegas” o “Brazil”. Evidentment, es nota el passat Monty Python del director (que també és coguionista) i ens presenta, com per desestressar-nos una mica, algun gag i molts missatges subliminals, que normalment passen desapercebuts en un primer visionat.
Hi ha una escena en que la Jeliza-Rose i un personatge retrassat mental que surt per allà es fan petons a la boca, i aixó et remou per dins, perquè saps que no està bé allò... i malgrat hom intenta anar trencant tabús i i destarrar l’educació catòlica adquirida hi ha coses que encara l’escandalitzen. Però aquesta sensació d’ofec, aquest trasbalsament de l’ànim que aconsegueix amb totes les seves pelis fa que guanyi punts. Li sobren entre quinze i vint minuts de metratge, però és clar... això va a gustos. Pel meu, 120 minuts són masses per una història on, si t’hi pares a pensar, no passa gaire cosa.
La música és dels germans Jeff i Michael Danna, pse... res remarcable. Diguem que compleixen amb la seva funció d’ambientar però que són únicament les imatges les que et transporten i que la música no ajuda gens. Veient la seva filmografia on, a part de les pelis del Gilliam només han fet sèries de televisió i films de sèrie B, ja se sap que difícilment guanyaran mai cap Oscar.
Va guanyar, l’any 2005, el premi FIPRESCI al festival de cinema de San Sebastián. Crec que el guió hagués merescut una nominació com a mínim a algun Oscar, però el Terry Gilliam és un repudiat per l’acadèmia. Personalment, he tingut la sort de saludar-lo un parell de cops, quan ha anat al festival de cinema de Sitges, i és un tio molt catxondo. El que més sorprèn però, dit per ell en una discoteca després de molts vodkes amb tònica, és que li continuin produïnt pelis quan totes les que ha fet han estat un fracàs comercial, tot i que després s’hagin convertit en films de culte. La recaptació de tots els seus films no arriba a la meitat del que s’ha gastat en fer-los... no hay más preguntas, señorita!
La recomano bastant, tirant a bastant-força, un 15’5 sobre 20.
Recomanació extra: Ara que el Jeff Bridges s’ha convertit en un actor respectable, amb la de merda que li havien tirat durant els primers 30 anys de carrera, fins que va fer el Gran Lebowski, us recomano una de les primeres pelis on va aparèixer: “La última película”, de Peter Bogdanovich. 17 sobre 20
|
| |
|
Contactes
Registra´t
