| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
BREVIARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. MASCLISME.
 dilluns 24/novembre/2014 - 07:18  855  11
MASCLISME: No vull ser masclista, però, malgrat jo mateix ho sóc. No en el camp teòric on discutir la igualtat mental i de drets i obligacions i d’oportunitats amb les dones em sembla una bajanada idiota, però si en el terreny de la praxis, sobre tot de la praxis domèstica (evidentment estic a favor de que les dones ocupin tots els càrrecs públics i privats per als que estan capacitades, es a dir, tots). També em sembla evident que una relació de parella ha de ser d’igual a igual, és més, penso que si no és d’igual a igual no té ni gràcia ni sentit.
El meu camp de batalla és la casa, la vida domèstica etc...I si he de dir la veritat – i crec que això es tracta – és que he estat malcriat. Fill únic, he estat criat per a ser servit i no per a servir, ni tant sols per a servir-me. Això ho va fer ma mare, una dona a la que he estimat molt però que crec que em va educar per a ser masclista ( val a dir que, anys a venir, quan ma mare i la meva sogra vivien a casa, se’n feien creus que jo “deixés” sortir a sopar a la meva dona amb les seves amigues; es a dir, que la meva sogra també considerava que jo havia de ser masclista per anar bé).
Després ve la dona. La dona no vol compartir les feines de casa. No sé si no vol perquè sap que no estàs preparat o si no vol perquè sap que el fet de compartir-les és compartir un poder important (aquí ruc no hi ha ningú). L’acord té una mica de pèrfid: deixaràs de no fer res, però passaràs a ser ajudant. És a dir, estaràs en un lloc subordinat. Val a dir que a tu ja et va bé, que no planteges la igualtat per tal de tenir la casa arreglada, treure la pols, planxar, comprar o cuinar. Ja et va bé que la responsable sigui ella i a que tu et toqui estendre la roba de tant en tant, servir la taula i poqueta cosa més.
I en aquestes l’economia progressa i arriba la noia que ens ve a ajudar. La situació encara es radicalitza més: ja ni estenc la roba, serveixo i retiro la taula de tant en tant i ella li diu a la noia tot el que ha de fer (jo no en tinc ni idea, és clar ).
Passen els anys així. La noia cada vegada ve més hores. Les filles aprenen a fer algunes coses (no gaires). I arriba la separació. I marxen l’esposa i les filles, però la minyona es queda i decideixes que ja no faràs res, res de res de la casa perquè no t’interessa. I passes un any així.
Fins que una amiga et fa veure la realitat: domèsticament ets un inútil. T’han educat per a ser un inútil i tu ho has consentit. Doncs bé, en aquest àmbit, en l’àmbit domèstic, masclistes són aquells homes que es creuen amb el dret a ser uns inútils. Jo no em crec amb aquest dret. No el vull tenir. Vull esdevenir un home útil per a mi i per als altres. Vull tenir una relació d’igual a igual amb una dona. No vull una altra mare. No vull una altra minyona. No vull dependre d’ella i-com que sé que depenc d’ella a nivell emocional, a nivell pràctic- intentar muntar-m’ho per a que ella depengui de mi.
Sense independència no hi ha llibertat. I sense llibertat no ha amor. Vull esdevenir lliure i que m’estimi una dona lliure. Vull esdevenir independent i que m’estimi una dona independent. És això.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Iskra
Monday, November 24th 2014, 2:42 PM
de debò que em sap greu que estiguis tant malament.
Ara bé, ni em somnis vulguis ocupar el lloc de la que encara avui es la meva dona. No li arribes ni a la sola de la sabates. I per tant, hauries de créixer moltíssim com a persona per parlar en nom seu.
Per cert, tu i jo no ens coneixem personalment. I no en tinc cap ganes, francament.
Pel que fa a fer-me la víctima, senzillament no has entès res de res. Aquí l'única que es fa la víctima ets tu, que adivino que deus haver portat forces banyes, cosa que no m'estranya gens.
Dit l'anterior, benvinguda al meu bloc, ni que sigui per veure gent que està infinitament pitjor que jo, cosa que per a mi no és reconfortant, però potser consola als meus amics.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
