| |
Xarxa Social= adulació + insult + impunitat covarda.
 diumenge 23/novembre/2014 - 09:18  896  0
Sincerament no m’he trobat jo gaire en les xarxes socials on t’obsequien quan menys ho esperes amb adulacions fora de lloc per a poc després esdevenir diana d’insults i covardies impunes amagades sota el paraigua de “l’anonimat”.
Que no m’hagi trobat, almenys no gaire sovint ni de forma greu, no significa que no sigui massa habitual malauradament segons em consta, i m’ho crec i n’estic del tot segur que és així, que hi podem trobar en les xarxes socials ja sigui en xats com aquest, en blocs, en “frikisbuks”...
A veure, com en tantes i tantes coses, podríem sentenciar taxativament la dita bíblica: “llenci la primera pedra el que estigui lliure de pecat”. Ja sé que en tota xarxa social, en l’àmbit de la virtualitat, només podem no més que observar i experimentar un reflex més o menys fidel del què és la nostra realitat social del carrer, de les persones i la societat que ens hi trobem en cada ciutat, barri o poble, amb diferència de tarannàs i educacions “variopintes”, per dir-ho d’alguna manera amb barbarisme un xic diplomàtic...
En sóc conscient que en un medi on abunda la virtualitat sota la màscara distorsionada d’un nick qualsevol ens és molt més senzill el dir i fer tot allò que en el cara a cara ens acostumem a reprimir; això en sí mateix pot ser bo i positiu segons en el què i quan ens sabem despullar i ser qui som, com també ens pot dur al més absolut descontrol ètic i moral i en un moment donat aixoplugar-nos en la “justícia” per pròpia mà i caure en la distorsió i la covardia i impune insult quan el nostre interlocutor “desconegut” però real i distant ens decep i trastorna els nostres esquemes que creiem tenir sota control.
Arribats en aquest punt, desagradable i incomprensiu, es passa amb facilitat esgarrifosa a la difamació i tot seguit, duent a extrems demencials, a les amenaces; i això és el què succeeix més habitual del que sembla aparentment en les xarxes socials d’internet tot creient, qui fa us d’aquestes pràctiques, que és tracta d’un dret més que posseeix sobre els altres que comparteixen un mateix medi comunicatiu; en cap moment, sembla ser, se n’adonen aquests covards de les xarxes i xats que qui hi ha a l’altra banda és una persona que es mereix com a mínim el mateix respecte que qualsevol altra amb cara i ulls i dues cames i dos braços...
És fàcil i senzill, en un xat com és aquest posem per cas, adular i enlluernar, mostrar la cara més agradable i sucumbir a les presumptes dots afalagadores de tercers i d’un mateix, i esdevenir gairebé en perfectes seductors i seduir i seduir-se fins al punt que quan s’esquerda el què s’és o es pretén de cadascú llavors es dispara com un moll el fastigós recurs de la desqualificació simple i ximple, l’insult groller i les difamacions ofensives, quan en no conèixer l’altra persona i no poder mirar-la als ulls la fem servir com a propòsit de descarregar les nostres pròpies frustracions.
No, no m’he trobat gairebé gens jo en situacions d’aquestes; en malentesos tots és possible que ens hàgim trobat en alguna ocasió; però sé que passa i massa sovint, en tinc constància com ja he dit al principi i, per sobre de tot, ni és just ni hi ha dret que hi hagi individus i energúmens que funcionin així, sota la “protecció” covarda de les anònimes impunitats...
|
Contactes
Registra´t
