| |
Quan tenim més passat que no pas futur.
 divendres 21/novembre/2014 - 11:03  909  2
Cadascú és cadascú i les seves particularitats, és clar; però per sobre de tot els anys ens delaten i tothom sap si ens pesa ja més el passat i records que no pas el futur i les il·lusions i expectatives.
Parlant per mi, i no me n’amago, tinc ben clar que tinc molt més passat que no futur; l’edat present les estadístiques irrefutables no enganyen.
I, de ben segur, hi haurà qui tot pinxo afirmi que no existeix el passat i fins i tot tampoc el futur, que només és i existeix el present tot deixant anar el tan trepitjat, rebregat i gens reflexionat: “carpe diem”, i... tal dia farà un any.
Bé, com jo no sóc ni vaig de pinxo, afirmo des del meu propi convenciment que és meu i de ningú més, ni ho pretenc, que sí existeix el passat i el futur, sense ells no hi hauria cap efímer present que hi és i ara! i no hi és constantment per a esdevenir automàticament en passat de ben seguit... Ah, i també i sobre tot, som passat cada dia més.
Com deia, les estadístiques no enganyen i tampoc enganya la percepció que tenim i les converses habituals diàries en diversos àmbits, és quan tendim molt més a explicar les nostres pròpies batalletes i records, normalment mitificades i mitificats, que no pas enraonar o expressar presumptes il·lusions i expectatives creades vers un futur cada cop més proper com estret i limitat, i ho tenim cada cop més assumit naturalment. És doncs quan, “alehop”, ens hem fet grans i anem directes a l’envelliment, que no incompatible amb embellir si bé tampoc n’és garantia.
Així que vet aquí que quan som infants, adolescents i joves inclús, que mirem amb ulls encesos i il·lusió el futur imaginant-lo prometedor tot i llunyà i, no tant mirar a un més breu com proper passat; ben al contrari, a partir de certes edats més madures, i m’hi incloc sense dubtes, guitem el passat que també som nosaltres amb enyorances i melangies i a cops de petits o grans penediments; és la vida, la que ens fa mantenir vius a cop de records, a cop d’empentes cap a un futur proper i minvat, substituint anhels, expectatives i mirades lluents per pors i enyor; carregant de cicatrius, no sempre físiques, i mirades amagades entre els plecs de les pells.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
