| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PERÃ’ QUE DIANTRE HA PASSAT EL 9N?
 dilluns 10/novembre/2014 - 06:24  836  4
La primera cosa que em sap greu constatar és que els polÃtics professionals ens han empastifat tant el cervell que ara fan que molts fem com ells: de la mateixa manera que ells sempre guanyen les eleccions, ara resulta que als ciutadans ens passa el mateix. Aixà ara resulta que ahir va guanyar tothom: els independentistes, els federalistes, els unionistes i els contraris a la consulta. Vejats miracle, que diria fra Anselm.
Jo vaig amb la colla dels independentistes i m’interessa oferir una lectura crÃtica i esperançada. Deixo als apòlegs amb les seves apologies, deixo als pessimistes amb els seus pessimismes i intento mirar on som i veure que cal fer per a que avancem.
Del que va passar ahir crec que el més important és que es fes. Només això és un fet revolucionari. Que els ciutadans diguin que la polÃtica és seva i no dels polÃtics és quelcom que transcendeix en molt la consulta catalana i que estic segur que en el futur es repetirà a Occident. La vella polÃtica està morint i la nova manera de fer polÃtica serà molt més democrà tica i participativa. Ahir ho va ser.
La segona cosa que cal constatar és que, amb les eines que tenien els partidaris de fer la consulta, amb totes les estructures de l’estat en contra, amb por a les intervencions de no sé quantes policies, amb pobles sense col.legis electorals, doncs, home, que anessin a votar més de dos milions de persones s’ha de considerar un èxit, entre d’altres coses perquè la xifra supera el referèndum de la constitució europea i està a fregar de la participació de l’estatut, que són dos referèndums fets allò que diuen els espanyols amb totes les garanties legals etc, etc, i que al final resulta que aquestes garanties legals només els serveixen a ells (quina manera més estranya que te d’entendre la justÃcia, la legalitat i la democrà cia la oligarquia espanyola, Déu meu!).
La tercera cosa és que la quantitat de premsa estrangera que hi havia acreditada a Barcelona el diumenge passat era extraordinà ria. Que jo sà piga és la costellada – aixà en lan qualificat els mitjans unionistes espanyols - més medià tica de la història. Que Déu els conservi la vista als unionistes aquests, al final, més que pels nostres encerts, serem independents grà cies a les costellades que ens organitzen ells.
Ara, si ens quedéssim en l’anà lisi anterior crec que ens equivocarÃem molt i molt. Hem jugat un bon partit però hem empatat, aquesta és la veritat. Ens hem demostrat a nosaltres mateixos que som capaços de jugar de tu a tu amb Espanya, però el resultat de l’eliminatòria es decidirà en el pròxim partit perquè en aquest només hem pogut empatar.
Afirmar que el que s’ha fet té un mèrit extraordinari no pot fer que no ens adonem que ha anat a votar només un 37,5 % del cens electoral. Això no vol dir en absolut que el 62,5% dels no votants passin del tema de la independència o no siguin independentistes. No ho sabem encara. I el que hem de fer és treballar per saber-ho el més aviat possible i això avui només pot voler dir unes eleccions plesbicità ries. En aquest moment aquestes eleccions plesbicità ries ja han de ser una exigència democrà tica per a que en unes eleccions amb tots els ets i uts els ciutadans s’expressin.
Pels independentistes vol dir una altra cosa encara: que queda moltÃssima feina per fer. Molta feina per lluitar contra la por que atemoreix a molts catalans que es senten independentistes però que la llibertat els hi fa por per les represà lies que podrien prendre els espanyols. Moltissima feina a fer per tal de convèncer els nostres conciutadans que no hi ha millor manera de governar un paÃs que que es governi ell mateix. I també de que tindrem l’oportunitat de construir un paÃs nou sense moltes de les xacres que avui patim. I l’oportunitat només vol dir l’oportunitat. Tot i ser independents, construir un paÃs independent ens ho haurem de guanyar a pols.
Després d’un empat ben treballat i difÃcil hom pot estar content, es lògic i just. Però la final queda per més endavant. L’adversari és més potent que nosaltres, però nosaltres hem demostrat que, amb una sabata i una espardenya, els hem pogut empatar. Això vol dir que si ens posem unes botes reglamentà ries no ens pararan.
Això vol dir que si en comptes de ser dos milions i escaig continuem pujant, no ens pararan. Això vol dir, en definitiva, que si no ens confiem i continuem treballant amb la perseverança, l’alegria, l’ilusió i el patriotisme d’ara no ens pararan. Facin el que facin no ens podran parar. Però hem de continuar suant la samarreta i corrent mil vegades més que ells. Vinga, endavant. Ha quedat molt clar que podem guanyar. Guanyarem!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
XCarles |
3 coses:
Tuesday, November 11th 2014, 7:32 AM
1.- No hem empatat, hem guanyat per golejada, si l'equip contrari s'ha presentat sense els seus cracs i titulars és problema seu. Quan el partit oficial sigui amb à rbitre i liniers llavors ja en parlarem, però pel què es veu ells juguen a 2a. divisió, encara, mentre nosaltres aspirem a la champions.
2.- És inaudit que alguns vulguin donar més valor als abstencionistes que als que han anat a votar i s'han mullat, no conec cap paÃs democrà tic on això passa. El que compta són sempre els vots emesos i no qui es queda a casa, que no sabem qui és ni què pensa ni què votaria, ells s'exclouen i ells perden dret de queixa i valoració dels resultats. A veure si quan els nostres adversaris polÃtics guanyen a les eleccions i tirant llarg amb un 30% de vots front al cens oficial, tenen els pebrots de dir que la majoria "silenciosa" que s'ha quedat a casa és la que té la legitimitat de governar i decidir... Cau pel seu propi pes i respondre els necis és rebaixar-se al seu estúpid i absurd terreny, el de la ignorà ncia i la mala bava.
3.- No perdria ni un minut en respondre presumptes arguments que no arriben ni a raonaments de criatures de no més de 5 anys, i fins i tot aquests raonen i enraonen més i millor segurament. El vencedor de diumenge no te nom ni cognoms, és la democrà cia i la voluntat de ser.
|
|
alarico |
Em primer lloc felicitats
Tuesday, November 11th 2014, 3:46 AM
Just el mateix divendres vaig tenir la oportunitat de parlar en persona amb un amic que milita activament a l'ANC desde ja ben be un any i em va confessar que la mà xima preocupació no era pas el resultat, sino la participació. La meva no era l'una ni l'altra, sino que no hi haguessin aldarulls (i no precissament per part dels independentistes)
En aquest sentit hem de lamentar l'atac dels feixistes, que fan un flac favor als qui pensem que dins Espanya i Europa en cara podem fer moltes coses plegats i que la independència suposaria la runia de tots plegats.
O sigui que felicitats per tardida doble: una participació que tot i que considero que no és un èxit, com a mÃnim manté la xifra del nombre de participants de la "V" i dels nombre de votants del bloc sobiranista. I com no un comportament exemplar.
En l'anà lisi del 37% i del missatge de "tots hem guanyat" coincidim plenament. I també en que teniu moltÃssima feina per fer. Pensa que aquest resultat el teniu en un moment en que es dona una conjunció astral que no es repetirà durant molt de temps i amb una milità ncia de base molt motivada.
Nomès t'equivoques en un cosa: aquà ningú juga cap partit, en tot cas sou vosaltres que preteneu jugar-ne un i l'oponent us ha dit que no vol jugar.
Imagina que un dia et ve una persona i et diu, mira Tomas, avui jugarem al fútbol, si perds em quedarè casa teva i totes les teves propietats, però si tú guanyes llavors tot quedarà com fins ara.
De moment aquest és el marc mental del Govern Espanyol. Fixa't que ni tant sols es va molestar en enviar a la policia per evitar la foto d'un poli retirant una urna. Elloc d'això la foto que ha quedat a l'imaginari públic ha sigut la d'un estat tolerant amb aquesta manifestació ciutadana.
No nomès això, en Rajoy deixarà qualssevol actuació en mans de la Fiscalia i a nivell polÃtic ni es molestarà en contestar a la carta d'en Mas.
En Rayoy esperarà , i ho farà perquè és l'esceneri que li va millor. No autoritzarà cap referèndum i nomès us deixarà un camÃ: anar a unes eleccions i que el govern que surti faci una DUI. Això suposant que els partits sobiranistes es posen d'acord (cosa que dubto moltissim).
Si t'hi fixes bé el Govern d'Espanya empra la mateixa estratègia que vosaltres: armar-se de raons.
Quan al final feu una DUi dirà al món: veieu que poc demòcrates que són? Els he ofert dià leg dins la llei fins al final, però sempre l'han rebutjat perquè només tenien una cosa al cap.
Per acabar, el vencedor final del 9N, a curt termini, és en Mas, que a final s'ha apropiat del procès. Al final de la jornada va ser ell qui va donar la cara i es va fer la foto que volia, mentre en Junqueres era al seu poble fent de voluntari.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
