| |
La partida
 dilluns 27/octubre/2014 - 05:52  1307  0
Inclús un castellanot com jo n'he parat esment.És clar ,tampoc sóc un castellanot de pura cepa ,''castizo i berbenero''.Dels qui treuen banderes de deu metres al balcó descarregant malícia. perquè porto ja uns anys a Catalunya i aprecio aquesta terra.
''És la meva tardor,l'edat dels pactes
imposibles ,el temps roig de perill
per a homes grans i noies solitàries.
L'edat de l'adulteri i de l'oblit
jugats sense esperança,l'edat freda
de l'última partida amb un mateix.
Cal jugar dur sense esperar la sort
perquè no es tracta ja d'un joc d'atzar.
És el temps de fer l'últim solitari
amb les cartes marcades pel passat.
Joan Margarit
I per a que veieu que ja no sóc un castellanot de raça madrilenya ,aquí van dugues curtetes:
L'esposa del narcís
D'aquest home ,creieu-me,en tinc un feix:
cada dia em fa el salt amb si mateix.
L'esposa del pederasta
Comença bé;però,de cop, s'alarma,
i em diu: ''Nena ,no tinc on agafar-me!''
Vaja cabronàs el tiu...
Salvador Oliva
''ojo al parche'' he,he...
|
Contactes
Registra´t
