| |
Una festa d'alçada I - La invitació
 dijous 23/octubre/2014 - 07:54  1217  3
L’altre dia, per aquelles coses de la vida que un no s’explica ben bé com arriben a passar, em vaig trobar de cop en una situació... com dir-ho..? els castellans fan servir l’expressió de “como un pulpo en un garaje”, doncs vindria a ser una mica això.
Normalment sóc un tio força adaptable (d’ofici venedor) i sempre he presumit de saber estar en totes les situacions vinguin com vinguin.
El fet és que estant al despatx em va arribar una carta. No per correus no, la portava un senyor amb un bigotet retallat que li va dir al company que havia de fer entrega en mà al titular, és a dir, a mi. No portava res de xavalla i no li vaig donar propina, tampoc no hi vaig pensar...
El senyor del bigoti no em va permetre tancar la porta i em va explicar amb una veueta poc audible però amb vocalització perfecte que esperava la meva resposta. A què?, vaig dir. A la carta que té entre les mans, va respondre educadament però un pel exasperada, com si hi hagués tot un món que jo hauria de conèixer i del qual em presentava totalment ignorant. No em podien enviar un mail? La seva resposta va ser un somriure, sense un sí o un no que l’acompanyés i donant per sobreentesa la qüestió. La carta en qüestió em convidava a un acte que se celebraria al palauet de Pedralbes (“Padralbas”, per alguns) amb sopar inclós en motiu de no sé qué, i que se m’hi convidava en funció del meu càrrec en el sector editorial (¿?). S’exigeix etiqueta, acabava la missiva amb una lletra tant petita que gairebé no es veia. No és per ser maleducat, però a mi em sembla que convidar i exigir no poden ser dos verbs que vagin en la mateixa carta i dirigint-se a la mateixa persona... a mi ni se’m passaria pel cap d’exigir res a un convidat meu. Com que la meva vida social és extremadament intensa (mode irònic on), vaig dir intentant imitar el to del sr. Bigotis: Deixi’m, sisplau, que ho consulti a la secretària i li confirmo la disponibilitat en dos minuts. Per descomptat no tinc secretària, però és allò que deia abans del saber estar, i de no deixar-me sorprendre per un to o un ambient aliè. Corro caminant o camino corrent, no sé com dir-ho, amb pressa però dissimul, cap a l’ordinador on l’Outlook em confirma que, evidentment, ningú m’espera aquell dimecres al vespre enlloc. Hauré de canviar un parell de cosetes, però comptin amb mi. Mr. Bigotis ja es retirava amb una mitja reverència quan hi vaig caure. Disculpi, etiqueta vol dir smoking, jaqué o...? Va parpallejar, però de manera una mica més lenta del que és habitual, em va semblar. I agafant aire va dir:
-L’smòquing el reservem per als cambrers. Com vosté ja deu saber, el jaqué només s’utilitza en celebracions diurnes. I el vestit d’americana i corbata els ho exigim als periodistes... –va mirar un moment a terra fent un suspir. No sé quins records o quins pensaments li provocava el fet de pensar en els periodistes. Aixecant el cap a l’hora que negava va afegir - és el mínim. Per tant crec que un frac serà el més apropiat per vosté. Recordi que millor negre, que negre-blau, en teixit de granit i les solapes mats, sense brillantor. La camisa blanca, de fil, pot portar les botonadures que vulgui, de perla o brillant. L’armilla que no sigui negre, no es tracta pas d’un funeral i pel que més vulgui, no em porti un llacet de nus fet o d’algun color que no sigui blanc. El barret i els guants són opcionals.
I amb l’última “s” el senyor Bigotis ja es va escolar escales avall mentre em rodava el cap de tota la informació rebuda sense poder arribar a dir-li que si ho volia teníem ascensor per baixar els dotze pisos fins al carrer. El soci i company reia per sota el nas mentre jo em refeia.
-Un puto frac??? Espero que el Menkes en tingui de la meva talla... – He de dir que sóc de mal vestir, prim com el primer raig de llum del dia i llarg com un matí sense sol. La meva roba habitual són texans i samarreta, o texans i camisa el dia que he d’anar de reunions. Un frac? Quina puta secta m’ha convidat al Palauet? Una reunió francmaçónica? Doncs que sàpiguen que no tinc més bandes que les sonores en CD. Només falta que hi vingui el rei...
Continuarà...
|
Contactes
Registra´t
