ja no sé què fe per omplir la casa.Més sol que la una...
Abans em queixave perquè els havia d'estudiar la lliçó.Els hi havia de fe el deure ;els hi havia de memoritzar l'exàmen.Una vida hipotacada des de que sortia del treball.
-He criat uns inútils sense autonomia -remugava-!
-Quina sort els meus pares que em dunaven el pa amb oli-sal i xocolata i una palmada al cul.El deure sense fer-em deia amb malícia- i si no ho entens ja t'apanyaràs.Així també tindria jo sis o set fills.No te fot!
Suposo que no m'ajudaven perquè no sabien res.Però tampoc sabien sumar o multiplicar?
Perquè no recordo que s'arrimaren gaire per fer divisions ,sumes i restes.
En fi.Corrien altres temps i era la tònica dominant de les famílies.També reconec que
es sacrificaren molt per mi i no m'enviaren a treballar als catorze anys.