|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Annfaz
|
|
|
Marxar de casa
diumenge 19/octubre/2014 - 05:51 1333 2
Una vegada em van dir que casa teva ha de ser un lloc d'acollida, on et sentis bé. Allò de arribar-hi i pensar: ai....per fi a casa.
El que em passa a mi és que casa meva s'ha distorsionat al llarg dels anys. Amb uns pares molt grans ( arriben casi als 70) una noia de 23 anys no s'hi entén. Podriem entendren's si no fós perquè en 50 anys el món ha canviat tant ràpid que no ha donat temps a que ens actualitzem. El cas és que tot hi havent fet teràpies amb psicòlegs per mirar d'arreglar la convivència, no ens en sortim. Són maneres massa diferents de fer i d'entendre el món.
Ténen una capa d'antiguetat que no els deixa veure la realitat d'ara. Ells treballen des dels 14, van poder comprar un pis i no havien d'aprendre anglès. Jo he treballat sempre des dels 18, però ara és el primer any que ningú em vol. No podré comprar-me mai un pis i he de parlar anglès perquè si.
De fet, el tema de l'atur el duu pitjor ma mare que jo mateixa. Però el que em dol és que a sobre m'ho refrega per la cara. La seva actitud no és compassiva, és castigadora. I a mi això no m'ajuda i és el que menys necessito, que se'm desmoralitzi. Hem arribat a tal punt que diu que marxa de casa, i jo que sempre m'he sentit en deute amb ella he decidit que abans hauré de marxar jo. I aquí està la qüestió, marxo de casa sense feina.
He mirat de tot i preguntat encara més, masoveria urbana, cooperativa d'habitatge...però tant una com l'altra requereixen d'una injecció econòmica que no tinc. Així que si algú s'anima a ocupar, que m'avisi perquè és l'únic que em queda.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|