| |
BREVARI D'UN EX DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA DONA. BRUIXA.
 divendres 17/octubre/2014 - 01:20  731  3
BRUIXA: Als homes ens agrada que les dones siguin una mica bruixes i una mica molt altres coses. Bé, quan parlo dels homes, en realitat parlo de mi, clar. Hi déu haver de tot. Perquè segurament també hi ha homes que prefereixen les dones santes, verges i mà rtirs. No és el meu cas. Les vull, sobre tot, lliures. LLIURES amb majúscula. Per a mi si una persona no és lliure no és persona. I una dona és persona, ergo...
Partint de la dona lliure, prefereixo aquelles que trien no ser ni santes, ni verges ni mà rtirs. Les prefereixo bruixes, sensuals i fortes. Les prefereixo amb ganes cavalcar la vida com amazones que no monges de clausura. Les prefereixo intel•ligents i amb criteri que conformistes i conformades.
A veure si la Maria Mercè Marçal s’explica millor que jo:
Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarÃ
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà .
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Dones valentes, plenes d’alegria de viure, irresistiblement atractives d’una bellesa que neix del fons de las seva à nima i irradia cada porus de la seva pell. Bruixes, però no la bruixa desdentada dels contes de vora el foc, sinó les bruixes de debò que van ser cremades per sà vies i lliures a no sé quants tribunals de la inquisició. Que van ser cremades perquè els homes tenien por a la seva saviesa i a la seva llibertat. Quins homes tant tristos, aquells homes que mataven plens de pà nic un ésser que era superior podent-lo estimar o simplement aprendre!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
