| |
Dies de mar i sal
 dijous 16/octubre/2014 - 03:05  1642  1
I altra cop...
davant la mar
sota el sol...
escric
tot gaudint del so
de cada onada
i de la vista
que m'hipnotitza.
Deixo paper i bolígraf
i m'endinso dins la sal
que em bressola... i no em fa mal
i em faig la morta
i ajaguda en el jaç d'aigua obro els ulls
i m'hi veig els peus
i l'aigua, que m'envolta...
i les muntanyes amb ses vinyes
i els pins... i les roques
i el cel blau
amb dos núvols estranys,
curiosos, en forma d'espiral
i jo... que de mica en mica...
amb el ritme suau
vaig quedant...
en Pau.
I no em cal escriure.
Giro el cap i albiro,
damunt del Drac...
les siluetes d'uns nens
que el volen domar
però ell, poc que en fa cas...
que fent-se el dormit...
segueix vigilant
que no es trenqui l'harmonia
d'aquest racó de mar
d'aquest tros de roca, sorra, aigua i sal tan..
i tan estimat.
I, en veu baixa,
dono les gràcies
al gran Drac!
I nedo més enllà...
i hi trobo l'horitzó
tan pla... tan pla...
que en el color em perdo
i m'esvaeixo... entre cel i mar.
A la sorra altra cop
respiro la salabror
i les pedres em fan massatges
al cos, als peus, les mans, les natges
i gaudint de Tot puc dir
sens dubte de cap bri
que Sóc i sóc
del Tot feliç!
I torno a donar Gràcies!
i, ara sí,
escric
borratxa de bellesa
aquesta cançoneta.
Cargolines i pedretes
juguen ben distretes
i salten i rodolen...
i brillen rialleres,
al ritme de la onada
que assaonada balla
-esbojarrada!-
la dansa acolorida
i la cançó alegre...
daurada,
de la tarda.
I Gràcies! :)
Setembre 2014
|
Contactes
Registra´t
