| |
Mirant la copa de vi.
 dilluns 13/octubre/2014 - 04:08  887  0
Tot satisfet, després del sopar, amb el pa amb tomaca i el bon pernil..., i un vi prou bo per fer el bon pes. No cal encetar el formatge, no cal, total no és formatge allò més apropiat per a degustar un bon vi negre, de la Terra Alta...
És curiós, satisfet i no calen postres, les més desitjades ja no són a l’abast; és curiós, una altra dimensió, deixant enrere altres lletres, altres sentits i sensacions, altres noms...
Satisfet, en fi, m’hi quedo capficat i mirant la copa de vi, mig buida, sà sempre mig buida, vi de la Terra Alta, en fi...
I mirant la copa, i mirant la copa de vi, se’m passen pel davant com moribund se li empassen escenes de la vida, se’m passa pel davant noms i noms, cares vistes, cares somniades, totes que s’esvaeixen entre els bafs de l’alcohol vinÃlic, en fi... I mirant que ja som, entre el vidre de la copa, més passat que present i futur; i miro i em quedo atrapat pels efectes etÃlics com allò mig viscut i allò ben viscut i allò per viure i no gens vist ni viscut no és no més que res, no més que una copa buida, una copa que ens sumeix en el més profund els somnis, com la mort sumeix el moribund sense esperança,tot mirant com li passa la vida per davant, impertorbable i insofrible, sense més. Mirant la copa de vi, veient com tot somni és inútil, mirant com mai ningú serà capaç, ja d’entendre res de res, res d’això, res d’allò, res del passat ni del present ni del futur, res de mi..., tot lliscant una llà grima cap endins, sense mai ser vista des d’en fora. Mort, una nit més.
|
Contactes
Registra´t
