|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de sudn
|
|
|
Tots els homes sou iguals!
dilluns 13/octubre/2014 - 11:47 1441 4
Tots els homes sou iguals: en el millor dels casos, tots teniu dues cames, dos braços, una cara més o menys agraciada i alguna coseta (no va amb segones) en comú. Pel demés, us assembleu entre vosaltes com un ou a una castanya.
Perquè una es va fixant en les coses, en les actituts i en les reaccions. I quan creu treure’n l’entrellat coneix un altre home que actua de manera totalment contrària. O de la mateixa manera però amb tants matissos i tants “depèn” que ja és una altra manera.
No sé... en cap moment he pretès d’entendre la humanitat en el seu conjunt, però sí que m’havia proposat de conèixer algunes individualitats.
Pel que he pogut constatar, crec estar en condicions de desmuntar alguns mites masculins:
1.- Només teniu una cosa al cap...
No... o no tots és clar! Sí que és veritat que hi ha alguns exemplars que s’ho farien amb l’estora de la dutxa si no fos tant estret el bany, però d’altres gairebé no hi pensen. I d’altres que sí que hi pensen no ho verbalitzen. Per tant, en les converses, el sexe passa totalment desapercebut.
2.- Sou molt simples.
No... en general crec que els homes son tant complicats com les dones. Tot i que potser tinc una visió esbiaixada pel fet de ser dona i entendre les seves necessitats... però apostaria que tot i que en alguns casos les necessitats bàsiques ocupen el 98% de les necessitats, la majoria de cops aquestes necessitats bàsiques (menjar, dormir, follar) amb prou feines si arriben a la meitat. En molts casos, l’oci (esports, automòbils, aficions, amistats...) és el més important de les seves vides.
3.- És que sou tant poc carinyosos...
Suposo que aquesta és una frase que s’ha anat repetint tant al llarg de la història, com un mantra, que de tant sentir-lo ja s’ha incrustat en les creences col•lectives. Els homes són carinyosos amb qui estimen de debó i sempre que s’hi sentin còmodes. En aquest sentit són força més sincers que les dones. I no crec que sigui perquè no saben mentir. Simplement, si no els agrada algú, no s’hi estan. I si els agrada, li diuen sense embuts. Potser el simplisme del que se’ls acusa és en realitat un punt d’innocència, de no conèixer la paraula fingir i, com un nen, verbalitzar-ho tot deixant de banda els protocols.
4.- Sou uns masclistes.
Segurament aquest és un altre clixé que s’ha anat introduïnt en les ments d’ambdós sexes fins a donar-ho per fet, com una obvietat. Personalment, crec que els homes han de tenir un puntet masclista igual que les dones l’han de tenir feminista. És una qüestió de supervivència i de defensar el que a una li és propi. Evidentment, sense arribar a cap excès, ni falta de respecte, però sí que ha de ser una actitut d’autosuficiència (NO llançada contra ningú). En aquest segle XXI, els homes (alguns) s’han sentit tant avergonyits dels col•legues de sexe, que en ocasions són més feministes que les dones. L’accés a la màxima informació dels nostres dies, ha fet que s’adonin de la insana actitut dels seus avantpassats (i, malauradament, d’alguns coetanis) pel que han volgut desmarcar-se’n tant que estan deixant de ser ells mateixos.
5.- “Què fred! Sembla que tingui un glaçó per marit enlloc d’un home...”
El fet que no plorin veient Els ponts de Madison o que no entenguin l’humor de Sex and the city no vol dir que no siguin sensibles. De fet, aquí em remeto al tercer punt d’aquesta llista, i el que he escrit abans també val per aquí. De fet, crec que alguns homes són força més sensibles que la majoria de dones. A nivell intern, pateixen força més, perquè a més, per tradició de mascle Alpha que no expressa, tenen dificultats alhora d’expressar-se amb les amistats i només acostumen a fer-ho en parella
6.- No poden fer dues coses alhora.
Això sí que ho he de desmentir de totes totes, i perdoneu que posi un exemple personal: el meu darrer company era capaç de mirar un partit (del que fos, mentre hi hagués alguna pilota), mentre menjava, fumava i m’escoltava a mi. I el més fort és que realment m’escoltava i em responia amb coherència i fins i tot aportava. Cinc minuts més tard, podia explicar el detall més petit del partit a un conegut o familiar que vingués a casa. Jo en seria incapaç...
La llista és força més llarga però encara l’estic acabant de polir. En tot cas ja continuaré un altre dia...
Perdoneu que hagi generalitzat d’aquesta manera tant barroera, però com comprendreu no es pot fer un anàlisi acurat de tots els homes un per un.
Després d’aquests moments de dedicació mental als homes, només vull expressar la meva admiració per alguns d’ells. I el meu odi i repugnància a alguns altres.
I també per les dones, que alguns homes són sants d’aguantar sgons què, igual que santes en són unes altres, tot i que això està força més assumit.
Sense voler ofendre a ningú, aquest escrit és només un divertimento, un joc per passar l’estona. Si algú s’ofèn, sisplau, que no m’ho tingui en compte i que s’ho faci mirar.
Perdoneu el títol cridaner... MARKETING! jijiji :P
Muaks!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Jole |
Sudn...
Monday, October 13th 2014, 3:20 PM
... Com a mínim, sí que puc dir-te que, tot i que has escrit un article llarg, jo he estat capaç de llegir-me'l de principi a fi (la qual cosa, en mi, ja és un gran què).
I sí, reconec que he començat a fer-ne lectura pel màrqueting del teu títol cridaner (tranquil·la: no em considero enganyat; o, si més no, no més enganyat que quan veig qualsevol anunci de publicitat a la televisió).
Pel que fa al fons de l'article, m'alegra que no hagis caigut en la generalització dels tòpics masculins, per bé que també prevens la persona lectora, cap al final de l'article, que has generalitzat en els desmentiments dels tòpics (fet i fet, entre una generalització i una altra, m'estimo molt més la que has fet servir tu: la dels desmentiments).
I fins aquí el meu comentari, he, he.
Salut.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|