| |
Estel
 dilluns 6/octubre/2014 - 06:51  672  0
Avuà ha ingressat a l'escola una nena nova.Li diuen Estel i ,al cel ,tota estrella està de festa.
-Pare ,ha vingut una xiqueta que li diuen Estel.No parla gens i llig un llibre de colors al pati.
Si mire enrere -qui ho diria- el primer amor fou una estrella.
En alçar el cap amunt saltironen i ballen fent carros de foc.
El temps és ara clar i tranquil
Doncs l'estiu se l'han endut les pluges torrentines
i el vent ja dorm la sesta.
El llibre d'Estel té els tres colors de l'infinit:El blau clar a tirar de pedra ,el blau cel dels núvols dòcils i el negre cel:LÃquid eteri on les estrelles s'amaguen projectant llurs secrets.
Jo ,malgrat tot, estic un tant convalescent.Ni trist ni content:En les nits fosques tinc por.La por que té tothom avesat en la joia de comprendre
els tres colors com tres misteris dels meus anhels i mancances ;de les tres pors esgarrifants que amaga cruelment l'univers.
-Li preguntem als estels com desfullar una rosa?
Aixà esbrinarem un amor.
Poncella de tija altanera que pinta perfums i un sentir irresistible i tenaç.
Flor radiant de calix i corol.la vermella ,cà lix del cos i la sang
Si et tinguera dins meu no caldria pensar-te.
Premeria el teu cos fins alcançar la llibertat.
Elles ho saben i es fan fugisseres.Diuen que això es cosa de la lluna.Senyora
de seda vestida de blanc.
I jo tampoc no vullc parlar amb la lluna.Ella és traïdora i està feta d'à nimes dolentes malaltisses de poder.
Jo vullc parlar amb estels.Estels com aquell que caigué davant meu sent infant;
Estels que emanen de les à nimes de bona voluntat
cercant esperança en un món esventrat.
|
Contactes
Registra´t
