| |
Sóc d'aquest món?
 dimecres 23/juliol/2008 - 04:13  1188  5
Hola familia!.Gràcies a tots els que llegiu aquest escrit i perdó, per avançat, per si a algú li molesta, no és la meva intenció, ni molt menys.Personalment crec, que en aquesta vida hi ha lloc per tothom, i en la diversitat està el gust i les diferències, només és questió de pensaments i sentiments, i tots són respectables, es comparteixin o no.A mi m'agrada llegir els escrits, són una manera d'expressar, de pensar i sentir.Bé, passem a la questió, el relat és un diàleg entre tres persones, dues d'elles parlen molt acaloradament, amb entusiasme i una tercera observa, escolta, respon, entén de que parlen, peró ella així no ho sent.Els hi posaré un nom, a l'atzar; la primera persona es diu Maria, la segona Anna i la tercera Estranya.Es troben en un lloc, per casualitat i comencen a parlar:
Maria: hola noies, com esteu?, jo molt bé.
Anna:molt bé.
Estranya: jo també.
Anna: Maria, l'altre dia et vaig veure amb el cotxe nou, noia quin cotxe!
Maria: et va agradar, oi?.Es un bon cotxe, quan passejo pel carrer tothom em mira!, i al barri...sóc l'enveja de tots!,ja voldrien ells tenir un cotxe com el meu!.Ara no recordo quin tens tu, Anna...,jejeje.
Anna: sí, dóna, és nou de l'any passat i l'has vist algunes vegades.Ara estem pensant en comprar-ne un millor,jejeje.
Maria: i tu Estranya, encara tens aquell cotxe vell?, quan te'l canviaras?, ja va sent hora!,jejeje.
Estranya: sí, encara tinc aquell cotxe vell i no penso en comprar-ne un altre.El meu cotxe és vell, peró em porta a tot arreu.I només és aixó, un cotxe, per ajudar-te a arribar on vulguis res més.
Anna: peró que dius Estranya!.Tenir un bon cotxe és molt important, a més molts ho voldrien...
Maria: i ara aviat,les vacances, quines ganes!.Sabeu on vaig jo?, marxo 15 dies a aquelles ïlles paradisíaques, amb qui tothom somïa!,jejeje.M'he comprat roba nova, m'he fet un tractament facial i ja tinc unes ganes de marxar.. I vosaltres?.
Anna: està molt bé!, peró no et creguis, que jo marxo també 15 dies, de Creuer pel Mediterrani, un somni que molts voldrien viure, i tant!,jejeje.També m'he comprat roba i alguna de molt sotisficada, l'ocasió ho requereix.Tractaments facials encara no en necessito, jo tinc la pell molt bé encara,jejeje.Quina enveja ens tindran totes quan els hi expliquem Maria,jajaja.
Estranya: doncs jo encara no sé on aniré, potser marxi uns dies a algun lloc de muntanya tranquil, o a algun lloc de platja amb el mar relaxant, per gaudir i desconectar.
Maria: Estranya, perqué no fas un viatge d'aquests que tanta enveja fan a tothom?.
Estranya: perqué, de moment no em cal, no necessito tants luxes ni tanta parafarnàlia...
Anna: Estranya, es nota que tu no saps el que es trobar-te un dia que obres la nevera i només hi ha un tomàquet!.En aquesta vida " tant tens, tant vals"!, jajaja.
Maria: i tant, i ningú és mai més que tu!,jajaja.
Estranya: Perdona, Anna, sí que sé el que és obrir la nevera i no trobar només un tomàquet...és més, sé el que és obrir-la i no trobar-hi res!.
Anna: perdona Estranya, no ho sabia...
Estranya: res t'haig de perdonar, cada persona té les seves vivències...peró trobo que si per aixó haig d'omplir 4 neveres i tenir-les plenes per si de cas, seria una gran tonteria, no ho gastaria mai, es faria malbé i hi ha molta gent que li fa molta falta...Tenint el necessari, i procurant que no torni a ser buida altra vegada, en tinc prou.I aixó de " tant tens tant vals", no hi estic d'accord, noies, pots tenir molt i estar biut per dins...
Maria: peró que dius!, si tot aixó és el que t'omple la vida, oi Anna?.
Anna: i tant, Estranya, aixó és viure i el demés són tonteries!,jejeje.Llavors, si tu tens un cotxe vell, no fas unes "supervacances", no tens un pis o casa a tot luxe,com la Maria i jo, no deus ser gens feliç noia!, quin greu em sap.
Maria: a mi també em sap greu, Estranya, tot aixó et fa ser important i millor!.
Estranya: perdoneu noies, respecto la vostra manera de pensar i viure, peró és evident que no és la meva. Potser jo no vull ser important cara als altres,o potser d'altres maneres.Us diré el que a mi em fa feliç: Tenir vista: uns ulls, per poder veure, plorar, mirar, expressar, llegir...Tenie oide: per poder escoltar persones, sorolls,sons,música...Tenir gust: per poder saborejar un bon menjar,una boca per parlar, somriure, fer un petó, riure,cantar...Tenir tacte: per poder notar el contacte humà,animal,vegetal,notar una abraçada,per sentir les meves petjades al terra, per percebre com m'acarona el mar....Tenir olfacte: per olorar un bon menjar, una preciossa flor, una fragància...I sobretot, tinc cor: per patir, per gaudir, per riure, plorar, per ajudar, per compartir, per expressar.... i un cap: per pensar.
Maria i Anna: noia, ets ben rara, inclús el nom t'escau...vols dir que ets d'aquest món?.No saps el que és Viure!!.Bé adeu, ja ens veurem!,jejeje.
Estranya: doncs no sé si sóc d'aquest món, peró és el meu sentir i pensar!.Sí, ja ens veurem, o no, els nostres camins no tenen un mateix fi.Adéu, gaudiu i viviu!!.Jo ho faré, a la meva manera, equivocada o no, peró és la que em serveix, sola o acompanyada, com hagi de ser.
L'Estranya, com podeu imaginar sóc jo, i la meva pregunta és: Sóc d'aquest món?.
|
Contactes
Registra´t
