| |
I drove all night
 dilluns 29/setembre/2014 - 09:10  1368  0
Va conduir tota la nit. Els quilòmetres corrien sota les quatre rodes que devoraven carreteres, paissatges, hores i pensaments.
Havia plogut tot el matí, també al a tarda amb pluges més esporàdiques. Des de la finestra veia la cortina d'aigua repicar a terra, sentia el seu caure energètic i respirava aquella olor d'humitat, fred i melangia. Va allargar la mà, més enllà de la porta envidriada del menjador, i unes gotes agosarades van refrescar-li els dits inquiets, els mateixos amb els que alimentava complicitats, acariciava pells estimades i escrivia sentiments abstractes, però tan reals.
Allargà la cama i feu una passa. Les gotes caigudes ja li resseguien tot el cos, fràgil, cansat, però esperançat, i desitjós. Aquell contacte li resultà purificador.
Amb el cabell xop i la roba molla, tornà a refugiar-se al menjador. Un pèlec brillant li rodejà els peus i reflectí llur sol·litud. Tancà els ulls i sobrevolà terrats, rius i platges. Volar, volar, ben amunt, més enllà.
Obrí les parpelles, tremolosa, feia fred. La pluja queia insistent.
Va conduir tota la nit, quan ja no plovia, quan la carretera lluïa i la llluna somreia, burleta, des de més enllà. Volia fugir, o potser només marxar.
Palplantada i regalimant, en el buit d'un moment de desconcert que no acabava, recordà que calia triar. Tots triem, tard o d'hora, de manera conscient, o emputxats per marea i vent. Tots triem, madurem a base de renúncies, o restem aturats en el desig adolescent de voler-ho tot, sense arriscar res. La vida s'ha de viure, però la felicitat s'ha de treballar.
Àgil i ràpida es canvià de roba. El temps es perd un cop es sap el que es vol, i de temps, a ella, ja n'hi quedava poc.
Un vestit blau i un penjoll verd. Tancà la porta d'un cop, pujà al cotxe i enfonsà l'accelerador.
Va conduir tota la nit. Cançó rere cançó, record rere record, rememorant les sensacions que feien cadascuna d'elles fos especial. Amb l'esguard en una carretera inacabable, i les mans fermes subjectant el volant ben fort... ben fort.
Sabia que havia de tornar, però allunyar-se li accelerava el cor, aquell que, maltret, era vençut per l'escepticisme. Qui sap si ben lluny, qui sap si en un nou present...
Va conduir tota la nit, però la llumeta groga al mercador la feu parar a mig trajecte. L'ambient era fred i solitari en una estació de servei desconeguda en un aïllat i elevat indret. Un cop repostat, observà l'entorn: cada campanar llunyà rodejat per guardes de llum que et recorden que, allà on no has estat mai, altres vides també hi lluiten, altres pors hi lidien i altres somnis tenyeixen els núvols de colors variats.
Asseguda en una roca, s'encengué una cigarreta melangiosa, però relaxant. El respirar acompassat i el fum corredís emboirant-li la mirada. El gaudi d'aquell passar lent del temps , del sentir-se com tal s'és. Tenia uns llavis flonjos, uns llavis bonics; cabells llargs i mans petites. Tenia pau, tenia amor, tenia coratge, tenia sortida. Era un bon moment per tornar.
Va conduir tota la nit i arribà a casa de matinada. Deixà les claus i pujà les escales, es fongué entre els llençols i el seu somriure il·luminà l'estança.
Vestit blau i penjoll verd. Somnis d'or, realitat d'argent. Quan es vol tot, tot es perd.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
