|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
PELS QUE ESTIMEM LA LLIBERTAT I PELS QUE LI TENEN POR (ALS QUE ESTIMEM MOLT).
diumenge 28/setembre/2014 - 04:18 791 6
PELS QUE ESTIMEM LA LLIBERTAT I TAMBÉ PELS QUE LI TENEN POR (ALS QUE ESTIMEM MOLT).
LLIBERTAT
En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l’arena en la neu
Escric el teu nom
En totes les pà gines llegides
En totes les pà gines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom
En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom
En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l’eco de la meua infantesa
Escric el teu nom
En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom
En tots els meus bocins de cel
En l’estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom
En els camps en l’horitzó
En les ales dels ocells
I en el molà de les ombres
Escric el teu nom
En cada glop d’aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom
En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom
En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat fÃsica
Escric el teu nom
En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom
En el llum que s’encén
En el llum que s’apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom
En el fruit trencat en dos
De l’espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom
En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom
En el trampolà de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom
En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s’allarga
Escric el teu nom
En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom
En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom
En l’absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom
En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l’espera sense memòria
Escric el teu nom
I pel poder d’una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut
per conéixer-te
Per anomenar-te
Llibertat
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
TomasM-Porta |
Alarico, homeeeeee
Sunday, September 28th 2014, 7:45 AM
el poema no parla ni de catalans, ni d'espanyols, ni de cap nacionalitat. Parla de persones. No t'entestis en un tema ara tu, que n'hi ha molts més.
Jo fa molts anys que no em sento nacionalista (una mica ranci sÃ, la veritat, ja tinc uns quants anys): sé que els tomà quets van venir d'Amèrica, sé que el meu dret i el meu idioma deriva del llatÃ, m'encanta el cinema nord-americà , estic enamorat de la literatura espnayola i de la música alemanya, etc...
És possible que sigui nacionalista sense que nm'hi senti (igual que es possible que sigui burru sense que m'hi senti),
Sé que no estic entrant al fons del debat del que planteges. Però es que de moment encara ho estic disfrutant. Tinc la sensació pel que escrius que tu ho estàs patint, que sà pigues que personalment em sap molt de greu. Una abraçada molt forta!!!!!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|