| |
Dia de Venus ;D
 divendres 19/setembre/2014 - 02:44  1328  2
Com que avui és divendres, fem-la grossa. Poesia pel broc gros amb morro fi, això sí.
Elogi del cony
de Mathurin Régnier.
Diu Miquel Desclot, el traductor, que era un dels millors satírics del disset.
OH CONY GENTIL, cony bufó, cony petit,
Cony rodonet, cony net, cony ben polit,
Cony ombrejat de pelet ondulós,
Cony sense res de lleig o desairós,
Cony, petit cony, de boqueta vermella
Que ha fet dreçar a més d’un gran vit l’orella:
Cony que molt més que un sant cal venerar,
Quan fa talment la carn ressuscitar.
Oh cony,qui pot la teva llaor emprendre?
On és l’enginy que et pugui ben comprendre?
Cony és d’amor el tresor que dimana,
Cony, la fornal de què natura humana
Fa els seus divins i sobirans treballs,
Cony és de mort reparador d’estralls;
Cony és la fi amb què amor és corona,
Cony és el guany amb què amor es guardona.
En suma, el cony, en ser al cap del carrer,
Contra el millor s’ha d’emportar el llorer.
És veritat que l’ull l’amor inspira,
Però el cony és l’amor que més estira.
La boca, sí, té força galania
I tinc per cert que la supremacia
Ha d’obtenir en el servei del cony,
Car la lliçó se sap molt bé a l’enfony
Per refusar o bé acordar l’entrada
De la plaent o amorosa contrada:
La mà, al seu torn, és fina i escaient
Per servir el cony amb bell capteniment,
Ser-li al costat, per als seus menesters,
Tant els secrets com els més dreturers.
Del mamellam no cal dir-ne mentida,
Que com ningú del cor coneix la vida
I és propparent i de semblant natura
D’aquest conyet, que és bo com la confitura.
Quant a l’esguard de la cuixa, ben feta,
Blanca, rampant, dura, plena, refeta,
És el bell llit on el bon cony reposa,
El cony plaent, el cony tan digna cosa
Que bé puc dir, sense fer desservei
Al que no prenc, ans tot al seu servei:
-Així, del cos sencer en ser repartit,
Jo em quedo el cony com a millor partit.
(El Jardí de les Malícies. De la poesia eròtica universal)
I un clàssic: Jean de la Fontaine. Contra el que voldria encara algun encarcarat, el senyor de La Fontaine no va ser mai un moralista per a monges i beats.
Epigrama
Amem, fotem, que són delits
Que no convé separar;
El goig i el gaudi als esperits
No deixen més per desitjar.
D’un vit, d’un cony, i de dos cors,
Neix el més tendre dels acords,
Que el devot blasma i contraposa.
Amaril•lis, penseu el què:
Amar sens fotre és poca cosa,
Fotre sense estimar no és re.
|
Contactes
Registra´t
