Si te'n vas...
no miris enrere, el futur és ple d'esperança.
Si te'n vas...
alguns breus instants, rememora el viscut, comparteix ma enyorança.
Només així entendràs que, quan te'n vas, el teu adéu ressona en la buidor d'aquesta estança, en la fredor de l'oblit i en les paraules que ja no emanen.
doncs sí, millor no tancar de cop fins perdonar i perdonar-se, acceptar i acceptar-se i aprendre a conviure amb els records amb un somriure. Tancar la porta massa aviat, ens ofega, fer-ho en el moment indicat, ens pot donar molta seguretat.
Això d'interrelacionar-se amb altres sempre és un esport de risc, eh?
Complicat, no? Sempre queden fragments de tu, d'un altre a banda i banda del llindar.
I potser val més deixar la porta ajustada, per si vol passar una mica de llevant que ho esbarriï tot. ;)
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't