| |
Feelings i altres collonades
 dissabte 6/setembre/2014 - 05:09  1275  2
Va venir la pluja i s'ho va endur tot. Les gotes lliscaven com llàgrimes en uns pàmpols decaiguts. I els reguerols d'aigua drenaven la terra cap els marges enfangats. L'ambient s'omplí d'aquella olor d'humitat i terra molla. I la calmosa tarda anava invaïnt-se de foscor.
Se sentia el tintineig de la pluja al vidre de la finestra. Un soroll constant i violent. La resta era silenci. Un silenci agressiu, desagradable, en un ambient que li resultava fred.
S'havia fet gran entre aquelles parets, contemplant aquells camps, observant els canvis de color de cada nova estació, de cada periòdic renaixement. Noves cares, altres conegudes, totes diferents. Nous hàbits, antigues tradicions. Noves esperances, tot havia canviat molt.
Ara trucaven. Qui devia ser? L'Elisenda potser necessitava que l'ajudés amb el petit Arnau. O el Marc que s'autoconvidava a dinar diumenge. O la Júlia, que de tant en tant netejava els seus remordiments amb alguna trucada amorosa. L'agafà, un venedor d'una nova companyia telefònica; un més.
Progressivament, la negror anava prenent lloc a l'escala de grisos i verds esmorteïts. El ritme del goteig es va anar moderant i ara més que repicar, les gotes acariciaven els vidres molls, marcats i bruts per les anteriors. Portava hores rere la finestra observant l'espectacle de la natura que mutava, com havia mutat ella amb el pas dels anys; sense marxa enrere, sense possibilitat de borrar.
Obrí el llum de la tauleta on reposava la fotografia dels tres fills, somrients, contents, regal d'un aniversari d'una dècada passada. Se li dibuixà un somriure esperançat; se'n sentia orgullosa, feliç. Potser podria posar la ràdio, una mica de música en un to suau. S'hi repensà. Anà a dormir. Se li havia fet tard i el dia, demà, tornava a començar.
www.youtube.com
Núria
|
Contactes
Registra´t
