| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
BREVARI D'UN HOME DEIXAT DE LA MÀ DE LA SEVA EX.
 divendres 5/setembre/2014 - 04:38  781  9
LA LLAR.
- LA DECONSTRUCCIÓ.
I ve la ex i s’ho emporta tot. Tu et quedes la casa perquè el registre de la propietat i l’escriptura diuen que es teva però fins i tot parets, finestres i balcons han estat a punt de volar. Penses que hi ha coses que es injust que se les endugui, penses que hi ha coses que es dolorós que deixi (alguns regals que tu li havies fet amb moltÃssima il•lusió), però no està s per discutir. Vols que tot això s’acabi el més aviat possible, que passi aquest dia, que passin aquestes hores.
I quan ella ja ha marxat la casa queda com un desert. Estances plenes de no-res xiulen un vent glacial en ple agost. I, a sobre de tot, el caos i el desordre. Les coses que miraculosament s’han quedat romanen en un caos d’una coherència granÃtica.
L’aparell de música s’ha quedat aquà però no funciona. S’ha endut la televisió. Els llibres que van a les meves mans multipliquen la melangia. Sembla que m’hagi d’ofegar en qualsevol moment, que l’aire em falti als pulmons, al cervell i a l’à nima.
Respectes el seu ressentiment i t’hi sents solidari. Et sents culpable de no haver estat a l’alçada i d’haver estat un egoista estúpid. Però penses que, tot i això, hauria d’haver deixat més records de les nostres filles arran de la casa. Em pregunto si em mereixo un tracte tant cruel i penso que potser sÃ. Ella també pateix. Molt.
Quan ha tingut totes les coses al camió, quan ha quedat la casa nua, li has demanat que et tornès les claus. No ho has fet per venjar-te de res, ni per fer-li mal, sinó perquè necessites sentir que, malgrat tots els malgrats, potser podràs guanyar alguna cosa que no tenies abans. I sents de forma imperativa, gairebé animal, que necessites tenir casa teva. I teva de dalt a baix. Absolutament teva. Com una pell.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campbell |
mmm...
Friday, September 5th 2014, 8:58 AM
Persi (no em surt dir-te Tomà s... :P),
No acostum o a comentar-te els blocs perquè en saps molt més que jo de tot i poc tinc a aportar. Però aquest cop, en això de refer-se, de començar de zero, de trobar-se sol però rei de la casa, una mica sà que en sé. Et diria que te la facis teva rà pid, que pintis, canviïs mobles i quadres i l'adaptació al nou estat serà més rà pida. Almenys a mi em va anar bé. Salut i paciència ;)
Que com diu la Nuria, tot passa.
|
|
nuria_77 |
i el més miraculós és que...
Friday, September 5th 2014, 5:57 AM
Tot, el dolor, la soledat, les pors, la sensació d'estar perdut, de no tenir on aferrar-se, de no saber on dirigir-se, de... de tantes i tantes emocions perdudes, tot es supera, i passa. Això sÃ, res s'oblida i hi ha coses que, ja per sempre, ens acompanyen.
:) Que res ens tregui el somriure.
Molt bon dia Sr. Tomà sM.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
