| |
Quan vaig a escriure...
 dilluns 1/setembre/2014 - 09:11  1018  1
... canvio per complet d’estat, em transformo, no sóc jo o potser és quan més sóc jo que mai, és quelcom que encara no he sabut desxifrar.
Ens qüestionem, almenys jo ho faig, si quan ens posem mans a la feina a l’escriure expressem el què som i el què sentim o potser més aviat aquesta metamorfosi experimentada ens fa escriure i dir allò que no sé què ni qui ens posa en condicions d’escriure i dir; un xic confós i misteriós tot plegat.
A pams, si del que es tracta és d’escriure de política amb tota la seva subjectiva importància o frivolitat i també quan ho fem de futbol, aquells qui ens agrada debatre sobre aquest “esport”, frivolitats frívoles i més a banda, llavors és fàcil que cadascú sigui cadascú i allò que expressem s’assimili prou amb allò que som, sentim i/o volem aparentar. Si, ben al contrari, escrivim de “cosa” més profunda, de filosofies filosofades i inventades, de paràmetres més psicosocials o de sentiments i relacions diguem-ne que humanes, doncs no ens és tan fàcil d’esbrinar si el que volem transmetre és reflex de nosaltres i si a més comuniquem exactament allò que pretenem transmetre i comunicar; bé, una mica un embolic, per variar...
Personalment, quan agafo full i bolígraf, o directament m’hi poso davant del teclat, com he dit em transformo i no sé si sóc un altre o trec de dins l’altre que també sóc jo i deu formar part de mi mateix.
Quan empro l’escriptura i pretenc comunicar, que és sempre, acabo deixant treure el millor i, segurament també, el pitjor de mi i induït per situacions viscudes, fenòmens i experiències contemplades que em fan dir i escriure, escriure i dir, sense més pretensions.
Escric i em despullo, escric i sóc poeta (malgrat tot i amb permís dels poetes), escric i m’enamoro, escric i sóc mirada, escric i sóc víctima de mirades, despullat i enamorat enamorant...
Escric.
Quan vaig a escriure canvio per complet d’estat, em transformo; i no sé si sóc jo.
|
Contactes
Registra´t
