|
Déjà vu.
dissabte 30/agost/2014 - 10:33 1027 1
Traducció literal del francès: “ja vist”, com a sinònim d’experiència ja viscuda, escena ja vista, i repetida i..., bé, que qui més qui menys sap el què és un “déjà vu”, maleït el dia en que vaig deixar d’estudiar el francès, la llengua gala em refereixo; amb l’abandonament de l’aprenentatge es perd tot i tot es rovella, i la confiança expressiva i escrita sobre tot. En fi, que me’n vaig un cop més per les branques, segur que descendim dels micos, definitivament...
Qui no s’ha trobat o experimentada la sensació d’un déjà vu? Si fins i tot se n’han fet pel·lícules al respecte, una era ben bona i es titulava, uhmmmmmm, ah sí!, es deia “Déjà vu”, més no recordo massa de que anava tot plegat, uf, deu ser cosa de l’edat i que les neurones no em donen per a més.
Però quina o quines són les raons per a un déjà vu?, és una jugada que ens fa l’inconscient?, registre de barreja de records i experiències que s’entrecreuen i s’assemblen o les volem assimilar a un moment concret?, ves a saber, tampoc sóc estudiós ni psicòleg ni sociòleg sobre aquest fenomen; suposo que sí ho podem titllar de fenomen, i és real, ja que no són casos extraordinaris ni aïllats si no sovintejats més aviat.
Potser un déjà vu pot ser producte d’un remot record d’una vida anterior, d’una dimensió paral·lela que interfereix i que ara i aquí no podem o no volem entendre ni assimilar.
Bé, la qüestió és que, fins i tot, quan agafes paper i bolígraf i et deixes anar hi ha un moment de “déjà vu”, i us ben asseguro que no te res d’experiència extrasensorial i sí però de fenomen, no paranormal ni de bon tros.
No sé, noies i nois, el cas és que cada cop se’m em va, potser també, l’olla més del compte; si ja dic que no ens podem fer grans..., més prop d’un altre món més enllà, paral·lel o no, ves a saber... Estic fatal! ;-)
|