Una donzella vestida de seda
El si dels seus pits enlluerna l'estança
ulls amatents ,desfici d'espera
recorren fervents consol i recança
Deixeu a la nit regalar-se i que riga
que tuguris invictes enjogassen la vida
una ciutat qualsevulla omplir la mancança
i el pus del pecat bellugar fins que mora.
El cel ,per instants,morirà de melà ngia
i l'abril obrirà el foc ardent del desig.